Violència policial durant l'1-O
“Veure com actuaven els policies em va rebel·lar”
1 d’octubre. Jordi Sans, campió olímpic i del món amb Espanya, va penjar diumenge a la nit un vídeo amb una denúncia duríssima contra la brutalitat dels agents contra els votants
Jordi Sans, un dels millors jugadors de la història del waterpolo català i, per extensió, espanyol, va ser protagonista també el diumenge després de la carrega policial contra els votants del referèndum en penjar un vídeo, que va esdevenir viral, en què criticava amb emoció i molta duresa l’actuació dels agents espanyols. “Va ser indecent i em fa afectar especialment. Com a esportista que ha defensat en 484 partits la selecció i que m’he trencat la cara per Espanya en sis mundials, sis jocs olímpics i sis europeus em va costar més d’assimilar. Veure com els policies colpejaven i ‘trencaven’la cara a ciutadans indefensos, em va rebel·lar, em va fer plorar; no seré capaç de saludar mai més gent com Enric Millo o García Albiol, amb els quals he coincidit moltes vegades. Abans hauran de demanar disculpes”, va relatar Sans, que va acusar al govern espanyol de l’operació. “No és Espanya que fa això, sinó el govern de Rajoy i del PP, el partit més corrupte d’Europa, amb més imputats.”
El jugador va recordar dilluns com va anar el seu 1 d’octubre particular i com va acabar absolutament enfonsat en l’aspecte emocional: “A 2/4 de sis vaig anar amb moto a les Cotxeres de Sants on em tocava votar, perquè tots sabíem que hi havíem d’anar ben d’hora. Els problemes informàtics no ens deixaven votar ni fins moltes hores després. Amb el cens universal vaig decidir anar a provar a un altre lloc i quan vaig arribar a l’Arc de Triomf vaig veure escenes que mai m’hauria pogut imaginar, la policia atonyinant a la gent que volia votar i que estava amb les mans enlaire, indefenses; després també vaig veure les imatges de la televisió i vaig petar emocionalment. Per això vaig penjar el vídeo, no podia deixar-ho estar”, recorda Sans, que va rebre crítiques i fins i tot insults pel seu missatge contra la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. “També molts esportistes em van agrair el que vaig dir en missatges privats. A les xarxes socials m’és igual que m’insultin. Vaig estar fins a les deu de la nit al col·legi ajudant amb tot el que podia i la sensació de veure tota l’estona furgonetes de la policia per intimidar-nos; a gent que només teníem paperetes em va indignar profundament”, hi va afegir. “El que em pregunto és com poden dormir els agents que van colpejar la gent o els que van donar les ordres? Porten aquí molts dies i surten diumenge per anar a pegar a la gent, això és inacceptable.”
L’afer Piqué
Sans, com exjugador de la selecció espanyola, també s’identifica amb la situació de Gerard Piqué. “No entenc que el critiquin. Jugar a la selecció espanyola per molts internacionals no té res a veure amb el nacionalisme, és u projecte comú al qual t’hi afegeixes i en el que ho dones tot per guanyar cada partit, com vam fer nosaltres en la final dels Jocs Olímpics d’Atlanta. Quan estàvem a l’aigua no pensàvem en cap bandera, tots teníem les nostres idees i ens respectàvem. Ara gent que segurament m’animava llavors m’ha anat a fer mal amb els comentaris a les xarxes socials, però no puc renunciar a la llibertat d’expressió per denunciar el que va passar.”
REACCIONS
“A les xarxes m’han insultat però altres esportistes m’han felicitat”IMPOTÈNCIA
“Quan vaig posar la televisió i vaig veure les imatges vaig petar emocionalment”LA SELECCIÓ
“Em sento més concernit perquè em vaig trencar la cara per Espanya en sis jocs”La senyera del 1996
El compromís de Jordi Sans, ara un dels homes forts de l’UFEC, amb les reivindicacions polítiques ve de lluny. El seu episodi més conegut és el dels Jocs Olímpics d’Atlanta del 1996. Després de guanyar una final èpica i duríssima contra Itàlia el jugador va celebrar la victòria dins la piscina amb la senyera, que en aquells anys era tan revolucionària com l’estelada. Això va provocar la reacció d’un dels dirigents de l’esport espanyol, que el va trucar per recriminar-li haver tret aquella bandera i no l’espanyola. “Em pensava que em trucava per felicitar-me i en veure què era per criticar-me li vaig que em deixés que estava de festa celebrant el títol olímpic.