Fa unes setmanes el president del Comitè Olímpic Espanyol (COE), Alejandro Blanco, donava molt poca rellevància al moviment sobiranista i fins i tot feia befa del Comitè Olímpic Català (COC). Després del referèndum i de la repressió oberta de l’estat espanyol tot sembla haver canviat. Així, l’organisme ha convocat per dilluns una reunió d’urgència del seu Comitè Executiu amb un únic punt de l’ordre del dia: “Estudiar la situació actual de l’esport espanyol”. És una frase eufemística que amaga el veritable motiu, la incidència que pot tenir en l’esport espanyol la situació política a Catalunya, segons van indicar a l’agència EFE fonts pròximes al COE. Sobre la taula també hi haurà els Jocs Mediterranis de Tarragona (22 de juny-1 de juliol) i com es poden veure afectat pels canvis polítics, sobretot si el Parlament fa una declaració d’independència.

Aquesta convocatòria trenca l’habitual agenda del COE, que normalment només celebra una reunió de l’Executiu cada 30 dies, l’últim dimarts de cada mes. El comitè està format per 24 executius. Els únics catalans són Santiago Deó –president de la federació d’hoquei–, Mey Peus –Esports d’Hivern– i Juan Antonio Samaranch –membre del COI.

L’esport català es va pronunciar de forma unànime a favor del referèndum, considerat il·legal pels tribunals i el govern espanyol, i també va participar en la vaga general del 3 d’octubre. El posicionament públic i notori de molts esportistes catalans no només a favor del referèndum de diumenge sinó contra l’actuació policial que hi va haver també ha sorprès molts dirigents espanyols, que consideren que l’actuació va ser proporcionada.

En la trobada també es parlarà si tot plegat pot afectar als Jocs Mediterranis. Hi pot haver, segons s’ha filtrat del mateix COE, un altre efecte col·lateral. La participació de Kosova, ja confirmada pel Comitè Internacional dels Jocs Mediterranis, no és ben vista per les autoritats espanyoles ja que aquest és un país que va aconseguir la independència amb una declaració unilateral d’independència.

Es preveu que el COE, com moltes altres entitats catalanes i espanyoles, faci alguna apel·lació al diàleg però per la seva estructura de poder no podrà acceptar mai cap mediació que accepti el dret a l’autodeterminació.