Joel González (28 anys) és un dels esportistes catalans amb un millor palmarès olímpic, un or a Londres 2011 i un bronze a Rio 2016. Tot i que les darreres temporades han estat farcides de lesions, algunes de greus, afronta la nova temporada amb il·lusions renovades després del bronze que va obtenir el cap de setmana passat al GP de Londres. “Aquesta medalla és una glopada d’aire, em va demostrar que puc estar un altre cop amb els millors”, va dir González en un acte promocional en una botiga a Madrid. “He vist que torno a tenir il·lusió, ganes i que torno a gaudir en els combats, ric i m’ho passo bé. Vull continuar així, la vida de l’esportista és curta i vull esprémer aquests tres o quatre últims anys que em queden.”

El lluitador de Vilafant va competir als Jocs de Rio amb el genoll tocat i es va lesionar de gravetat en el bessó en el mundial de Corea del 2016. Més d’un any després ha tornat a assaborir la competició de nivell i ja pensa en els objectius del 2018: “Al novembre tinc l’obert de Croàcia, a principis de desembre, el Grand Prix amb els setze millors del món en cada categoria, i després el mundial, que són les competicions que més puntuen per al rànquing mundial. L’any vinent hi ha la copa President, el campionat d’Europa i els quatre Grand Prix.” Respecte de la pressió que sent un campió com ell, González precisa que el que compta és gaudir en les competicions. “En el mundial hi va haver un moment en què no ho passava bé per culpa de la lesió. Sortia a competir i no hi estava a gust. Notava que tenia una cosa trencada, estava incòmode i em vaig dir a mi mateix que no volia tornar a tenir aquesta sensació.”

En l’horitzó apareix Tòquio 2020, que podria ser el colofó de la seva carrera: “Vull anar pas a pas, ara estic centrat en aquest any.”