De les que fan mal. I molt

Aquesta fa mal. I ja veu­rem com s’ho fan al Blanc i Verd per sor­tir-se’n perquè ja són 2 punts en qua­tre par­tits de lliga a casa.

El Bor­dils, en qua­dre per les bai­xes, estava fent un par­tidàs con­tra l’Ante­quera, equip reve­lació de la lliga i segon en la clas­si­fi­cació. El tenia sotmès i va gau­dir de cinc avan­tat­ges de tres gols en la segona mei­tat. La dar­rera, el 24-21 al 23’ amb David Masó com­ple­tant una bona cir­cu­lació. Un gol anul·lat a Mon­tes (era el 25-22) per tre­pit­jar dins l’àrea un mal balanç defen­siu van obrir la caixa dels trons. Ortega feia el 24-23 sense opo­sició i obria un 0-4 que per­me­tia als anda­lu­sos gau­dir del seu segon avan­tatge (7-8 al 18’). Mon­tes encara va empa­tar a 25 a un minut per aca­bar aga­fant un rebot i trans­for­mant-lo en gol, al més pur estil Trumbo. Però de la Sierra, autor del 24-25 i el 25-26, donava la ini­ci­a­tiva als visi­tants. I perquè quan les coses van mala­ment, sem­pre poden empit­jo­rar, el penal a 3 segons pel final que hau­ria sal­vat un punt. Sergi Mach havia trans­for­mat els cinc pri­mers, sense error. El sisè el va atu­rar Mai­re­les. I l’últim va anar sobre el tra­ves­ser de la por­te­ria després de vot al par­quet i pas­sar per sota les cames del por­ter d’Ante­quera.

Magis­tral. El par­tit del Bor­dils fins a l’apa­gada va ser de manual. Des de la gestió del ritme, la por­te­ria i la defensa. Sem­pre per davant, tret d’un 0-3 amb Tua d’esti­let des de l’extrem esquerre. Quan Com­bis va tor­nar a la pista li va dir que se li havia aca­bat el conte. I va ser així. No en va tocar cap més i entre el 7 del Bor­dils (10-9), Palahí (9-9 i 12-11), Oli­ver (11-10) i Mach (13-12) en la segona visita als 7 metres els blanc-i-verds mar­xa­ven al des­cans per sobre. La represa va ser millor, amb un gol encai­xat i de penal en els pri­mers cinc minuts (14-13, Alberto Cas­tro) per arri­bar a la pri­mera de les cinc màximes de tres.