Aquesta fa mal. I ja veurem com s’ho fan al Blanc i Verd per sortir-se’n perquè ja són 2 punts en quatre partits de lliga a casa.

El Bordils, en quadre per les baixes, estava fent un partidàs contra l’Antequera, equip revelació de la lliga i segon en la classificació. El tenia sotmès i va gaudir de cinc avantatges de tres gols en la segona meitat. La darrera, el 24-21 al 23’ amb David Masó completant una bona circulació. Un gol anul·lat a Montes (era el 25-22) per trepitjar dins l’àrea un mal balanç defensiu van obrir la caixa dels trons. Ortega feia el 24-23 sense oposició i obria un 0-4 que permetia als andalusos gaudir del seu segon avantatge (7-8 al 18’). Montes encara va empatar a 25 a un minut per acabar agafant un rebot i transformant-lo en gol, al més pur estil Trumbo. Però de la Sierra, autor del 24-25 i el 25-26, donava la iniciativa als visitants. I perquè quan les coses van malament, sempre poden empitjorar, el penal a 3 segons pel final que hauria salvat un punt. Sergi Mach havia transformat els cinc primers, sense error. El sisè el va aturar Maireles. I l’últim va anar sobre el travesser de la porteria després de vot al parquet i passar per sota les cames del porter d’Antequera.

Magistral. El partit del Bordils fins a l’apagada va ser de manual. Des de la gestió del ritme, la porteria i la defensa. Sempre per davant, tret d’un 0-3 amb Tua d’estilet des de l’extrem esquerre. Quan Combis va tornar a la pista li va dir que se li havia acabat el conte. I va ser així. No en va tocar cap més i entre el 7 del Bordils (10-9), Palahí (9-9 i 12-11), Oliver (11-10) i Mach (13-12) en la segona visita als 7 metres els blanc-i-verds marxaven al descans per sobre. La represa va ser millor, amb un gol encaixat i de penal en els primers cinc minuts (14-13, Alberto Castro) per arribar a la primera de les cinc màximes de tres.