Tennis
Ramos manté la flama
El mataroní, l’únic català que queda en el top 100, tanca el 2017 amb el seu millor rànquing de la història a final de curs (23è) i amb el repte assolit d’haver jugat a Montecarlo la seva primera final d’un torneig Masters 1.000
Cap tennista català ha tingut enguany el privilegi de guanyar un títol ATP, una sequera relativament habitual en la dècada. S’hi ha acostat, però, el mataroní Albert Ramos, que va jugar i perdre dues finals i que al maig va arribar a ser el dissetè de l’ATP, la seva millor posició de sempre. A São Paulo va sucumbir contra Pablo Cuevas en un partit famós perquè l’uruguaià va servir per baix en el punt decisiu i, a Mònaco, va fer un gran torneig que no va poder rubricar perquè al davant va tenir el totpoderós Rafa Nadal, que va obtenir la seva onzena corona en el Masters 1.000 del Principat. Ramos, malgrat tot, reafirma l’eclosió que va fer el 2016, l’any en què va arribar a quarts de Roland Garros i en què va obtenir el seu primer i únic títol ATP. Tanca, curiosament, amb un idèntic balanç de victòries i derrotes que l’exercici anterior –34-31– situat en el lloc 23è de l’ ATP –el 2016 va ser 27è– i amb el plaer d’haver arribat per primera vegada a la final d’un Masters 1.000, amb el valor afegit d’haver derrotat el llavors número 1 Andy Murray a vuitens. Una setmana més tard, l’escocès s’hi va girar i el va eliminar en el Godó. També va progressar fins als vuitens de Roland Garros, va fer semifinals a Rio de Janeiro i Quito i quarts al Masters 1.000 de Xangai, al Barcelona Open Banc Sabadell, Chennai, Buenos Aires, Marràqueix i Bastad. El seu repte per al 2018 és pujar en el rànquing a partir d’una millora en la regularitat.
El fet negatiu és que el mataroní és l’únic català en el top 100. La retirada a mitjan curs d’Albert Montañés, la perseverança poc recompensada de Tommy Robredo (157è) per seguir batallant als 35 anys –un mèrit elogiable d’un jugador que va arribar a ser el sisè del món i que no llança la tovallola– i l’any nefast de Marcel Granollers (179è) en són la causa. El relleu generacional és desgraciadament inexistent.
Granollers fitxa Balsells
Marcel Granollers ha decidit canviar de tècnic i iniciarà el 2018 a les ordres de l’extennista català Joan Balsells, un especialista en dobles que va contribuir al títol de la copa Davis conquerida al Sant Jordi l’any 2000. El barceloní ha viscut dues realitats paral·leles prou diferenciades. Els seus èxits en dobles han contrastat amb un curs per oblidar en individuals. Els seus números en són un reflex fidedigne. Va començar 37è i ha perdut 142 posicions amb un balanç de 4 victòries i 17 derrotes ATP i de 10 triomfs i 5 derrotes en challengers.
Espectacle ‘vintage’
Els grans triomfadors han estat el balear Rafa Nadal i el suís Roger Federer, que han signat un retorn estratosfèric després d’un 2016 farcit de lesions. Tots dos han monopolitzat els Grand Slam. Nadal s’ha enlairat de nou fins al número 1 gràcies, sobretot, als títols de Roland Garros i l’obert dels EUA i al fet d’haver jugat la final d’Austràlia –el partit de l’any– contra el suís. Amb els títols a Mònaco i Madrid –Masters 1.000– i els de Barcelona i Pequín, acumula sis corones. Federer també va ser campió a Wimbledon i ha estat el jugador amb més títols (7) del 2017. En els darrers dies ha transcendit que un dels entrenadors que va tenir de petit va vaticinar que no faria res en el món del tennis. Quina vista! Amb 36 anys, viu una renaixença infinita. En el seu botí també hi ha els Masters 1.000 de Miami, Indian Wells i Xangai i els èxits a Halle i Basilea.
Les grans decepcions del 2017 han estat Andy Murray, l’anterior número1, i Novak Djokovic, que el va precedir. Entre mals resultats i lesions han perdut pistonada. El capítol de revelacions, retorns o confirmacions l’encapçalen el búlgar Grigor Dimitrov –número 3 i vencedor de la copa Masters–, l’alemany Alexander Zverev (4t), que amb 20 anys s’ha endut 5 títols. També cal remarcar l’accés al top 10 de l’asturià establert a Catalunya Pablo Carreño (10è), que va jugar la reunió de mestres.
EL PROTAGONISTA
EL BALANÇ
Tanca el curs amb dues finals, dues semifinals i els vuitens de final de Roland GarrosL’esperança es diu Paula Badosa
Pel que fa a la WTA, cap jugadora nascuda a Catalunya ha obtingut resultats rellevants i, de fet, si mirem el rànquing, la primera és Georgina Garcia (245a) i la segueix Paula Badosa (248a) que enceta una nova etapa al costat del tècnic basc Alejo Mancisidor, exentrenador de Garbiñe Muguruza, i Tita Torró i actual tècnic de Lara Arruabarrena. La de Begur ha tingut mala sort amb les lesions, i això ha limitat la seva progressió després d’haver estat campiona júnior de Roland Garros el 2015. El centre de les mirades ha estat, una vegada més, la jugadora del CT Barcino Garbiñe Muguruza. Nascuda a Caracas, criada tennísticament a Barcelona i ara resident a Suïssa, ha acabat el curs segona del rànquing mundial i va guanyar el títol de Wimbledon, el seu segon Grand Slam després d’haver conquerit Roland Garros el 2016. A més, va ser durant quatre setmanes la número 1 del món.
Dos títols de Granollers en dobles i la final a Nova York de Marc López
Els dobles, una vegada més, maquillen el balanç. Marcel Granollers, amb la seva nova parella, el croat Ivan Dodig, han fet els deures aconseguint dos títols: Rotterdam i Basilea. I es van plantar amb una bona acceleració final en la copa Masters, en la qual, malauradament, van tenir una actuació discreta i es van retirar abans del tercer partit per culpa d’unes molèsties de Dodig. Aquesta circumstància, però, no va entelar la bona temporada, en la qual el català va acabar 14è de l’ATP i va jugar i perdre tres finals més: Marràqueix al costat de Marc López i els Masters 1.000 de Roma i París amb el balcànic. Pel que fa Marc López, que el 2016 va ser campió olímpic, va seguir jugant amb Feli López. El barceloní ha acabat en 20è del rànquing mundial i els seus millor resultats han estat tres finals perdudes més: el Masters 1.000 de Montecarlo, Hamburg i l’obert del Estats Units.
Notícies
Dimarts,2 juliol 2024