La grossa, capicua?
Handbol. El Bordils, cuer de la lliga i a un triomf de la salvació després d’estrenar-se fora fa una setmana rep avui (20 h) el líder, l’Alcobendas, que no guanya des del 4 de novembre (32-33)
La sort. L’eufemisme que sintetitza, en set caràcters comptant els espais, l’enèsima quantitat de factors que decideixen la competició en certs nivells en els quals la qualitat tècnica i l’entrega es donen per descomptades: els petits detalls. El Bordils, cuer de la lliga amb 5 punts en 10 jornades –dos a casa i tres fora– rep l’Alcobendas, líder de plata tot i no haver guanyat des del 4 de novembre, a Nava (32-33). Dos empats a casa (a 31 amb Agustinos i a 23 amb el Cisne fa una setmana) i una derrota (27-26 contra el Sinfín) en l’últim desplaçament fa quinze dies. “Aquesta jornada la sort hauria de tornar a somriure al líder”, diu la prèvia del lloc web oficial d’Alcobendas, que posa en valor que l’equip fa tres jornades que no guanya però que ha empatat dos partits en els darrers segons.
El full de ruta
Les quatre permanències del Bordils a plata es basaven en els punts al Blanc i Verd compensats, els que s’escapaven, pels de fora. I se solien comptar amb els dits d’una mà. Per això, que aquest curs n’hagi sumat més com a visitant (3) que a casa (2) explica la posició de cuer malgrat l’incalculable valor del triomf de dissabte passat a Palma del Río: quatre desfetes en les anteriors visites, no s’hi havia escapat cap punt en aquesta lliga i, els cordovesos marquen la permanència amb dos punts més que els blanc-i-verds; que venien de perdre tres partits seguits. Alliberats? “Suposo que sí, que la paraula és aquesta. Perquè es veuen en una posició en la qual no han estat mai, ells que es pressionen molt per la situació d’anar últims, no guanyar... Però ens estem entrenant com sempre: quan hem guanyat o hem perdut dos o tres partits seguits d’un, estem entrant igual de bé. I aquest és l’avantatge: que no pararan”, afirmava Sergi Catarain, que argumenta la trajectòria de l’equip: “El problema principal és aquest: que el calendari a casa de la primera volta era molt dolent. Que Ciudad Real [únic triomf a casa en la lliga (27-25), l’altre va ser a la copa amb Torrelavega] a casa també és un dels equips que més diners té i més ha fitxat. I Dólmenes [segon empatat amb Alcobendas, 25-26], Sinfín [setè, 25-29], Zarautz que resulta que enteníem que seria dels de baix i resulta que està a dalt [novè, 22-30], Torrelavega [quart, 20-28 fa quinze dies]... Realment sí que ens falta puntuar de manera més regular a casa.”
Segones oportunitats
“La feina que hem fet durant la setmana, analitzant molt bé el rival... Si estem fins en tres o quatre coses tindrem possibilitats”, va dir el tècnic del Bordils respecte al duel amb el líder, al qual traspassava la pressió: “Els que han d’estar nerviosos són ells. Tenen l’obligació de pujar, no sé si directament o en la fase d’ascens. Però ells són un dels equips que són 100% professionals i vindran, no amb la por al cos, però sí sabent que dels últims sis punts n’han fet dos. I sabent, també, el que es trobaran aquí: saben que és un lloc molt complicat i que venim de guanyar a fora i en un lloc que no ho havíem fet mai. Els que estan obligats són ells. Pel que fa a nosaltres, la nostra obligació és competir en tots els partits.” “Suposo que sí, que serà un partit similar. L’únic que l’Alcobendas juga a un ritme molt alt, de transició després de gol o recuperació. Espero, i crec, que serà un partit molt ajustat. La idea és aquesta: que no se’ns escapin mai en el resultat i que puguem tallar el ritme d’una manera o d’una altra. Si ho podem fer crec que podrem assolir el repte d’arribar a un final ajustat”, afirmava Cata, que veia oportú repetir el guió contra el Dólmenes tret dels darrers sis minuts, en què es va deixar remuntar el 24-21. La segona oportunitat de guanyar la grossa depèn, doncs, per arribar al desenllaç en igualtat i apel·lar a la sort: “I, després, a veure qui està més encertat o menys desencertat”. deia Catarain.
Farrarons, novetat en la convocatòria
Sergi Catarain saltava d’alegria ahir perquè Gerard Farrarons, inèdit des de la lesió en la pretemporada poc després que Pep Reixach fitxés pel Fraikin Granollers, entrava per primer cop en la convocatòria. L’esquerrà fa setmanes que s’entrena, com Xicu Reixach, lesionat contra el Barça B el 21 d’octubre (26-26) i que ja va jugar dues estones a Palma del Río. Arnau Palahí arrossega molèsties a l’espatlla i no estarà al cent per cent, mentre que Xavier Montero –sense entrenar-se aquesta setmana per febre– és baixa i, Uri Márquez, dubte per motius personals.