El full de ruta

Les qua­tre per­manències del Bor­dils a plata es basa­ven en els punts al Blanc i Verd com­pen­sats, els que s’esca­pa­ven, pels de fora. I se solien comp­tar amb els dits d’una mà. Per això, que aquest curs n’hagi sumat més com a visi­tant (3) que a casa (2) explica la posició de cuer mal­grat l’incal­cu­la­ble valor del tri­omf de dis­sabte pas­sat a Palma del Río: qua­tre des­fe­tes en les ante­ri­ors visi­tes, no s’hi havia esca­pat cap punt en aquesta lliga i, els cor­do­ve­sos mar­quen la per­manència amb dos punts més que els blanc-i-verds; que venien de per­dre tres par­tits seguits. Alli­be­rats? “Suposo que sí, que la paraula és aquesta. Perquè es veuen en una posició en la qual no han estat mai, ells que es pres­si­o­nen molt per la situ­ació d’anar últims, no gua­nyar... Però ens estem entre­nant com sem­pre: quan hem gua­nyat o hem per­dut dos o tres par­tits seguits d’un, estem entrant igual de bé. I aquest és l’avan­tatge: que no para­ran”, afir­mava Sergi Cata­rain, que argu­menta la tra­jectòria de l’equip: “El pro­blema prin­ci­pal és aquest: que el calen­dari a casa de la pri­mera volta era molt dolent. Que Ciu­dad Real [únic tri­omf a casa en la lliga (27-25), l’altre va ser a la copa amb Tor­re­la­vega] a casa també és un dels equips que més diners té i més ha fit­xat. I Dólme­nes [segon empa­tat amb Alco­ben­das, 25-26], Sinfín [setè, 25-29], Zarautz que resulta que enteníem que seria dels de baix i resulta que està a dalt [novè, 22-30], Tor­re­la­vega [quart, 20-28 fa quinze dies]... Real­ment sí que ens falta pun­tuar de manera més regu­lar a casa.”

Sego­nes opor­tu­ni­tats

“La feina que hem fet durant la set­mana, ana­lit­zant molt bé el rival... Si estem fins en tres o qua­tre coses tin­drem pos­si­bi­li­tats”, va dir el tècnic del Bor­dils res­pecte al duel amb el líder, al qual tras­pas­sava la pressió: “Els que han d’estar ner­vi­o­sos són ells. Tenen l’obli­gació de pujar, no sé si direc­ta­ment o en la fase d’ascens. Però ells són un dels equips que són 100% pro­fes­si­o­nals i vin­dran, no amb la por al cos, però sí sabent que dels últims sis punts n’han fet dos. I sabent, també, el que es tro­ba­ran aquí: saben que és un lloc molt com­pli­cat i que venim de gua­nyar a fora i en un lloc que no ho havíem fet mai. Els que estan obli­gats són ells. Pel que fa a nosal­tres, la nos­tra obli­gació és com­pe­tir en tots els par­tits.” “Suposo que sí, que serà un par­tit simi­lar. L’únic que l’Alco­ben­das juga a un ritme molt alt, de tran­sició després de gol o recu­pe­ració. Espero, i crec, que serà un par­tit molt ajus­tat. La idea és aquesta: que no se’ns esca­pin mai en el resul­tat i que puguem tallar el ritme d’una manera o d’una altra. Si ho podem fer crec que podrem asso­lir el repte d’arri­bar a un final ajus­tat”, afir­mava Cata, que veia oportú repe­tir el guió con­tra el Dólme­nes tret dels dar­rers sis minuts, en què es va dei­xar remun­tar el 24-21. La segona opor­tu­ni­tat de gua­nyar la grossa depèn, doncs, per arri­bar al desen­llaç en igual­tat i apel·lar a la sort: “I, després, a veure qui està més encer­tat o menys des­en­cer­tat”. deia Cata­rain.