‘Lleons’ engabiats
Rugbi. Només sis jugadors catalans han pogut intervenir en la selecció espanyola els últims cinc anys i la majoria no han tingut continuïtat per culpa de les lesions o decisions discutibles
Que el rugbi català és un dels més poderosos de l’Estat està fora de discussió. La UE Santboiana, que té un dels planters més reconeguts, és l’únic club que s’ha mantingut sempre en la màxima categoria i ho ha fet, a més, guanyant títols, com la copa del Rei de la temporada passada. El Barça, també a la divisió d’honor, el Sant Cugat, l’Hospitalet, el BUC, l’Universitari i el Cornellà, entre d’altres, són equips que han aportat històricament jugadors a la selecció espanyola. Amb tot, en els cinc últims anys, malgrat el talent de les joves generacions, només sis jugadors del país han pogut jugar amb un equip espanyol, conegut com els Leones, farcit últimament de jugadors de nacionalitat francesa aprofitant la laxa reglamentació de la federació internacional. L’últim català a debutar en el combinat espanyol va ser Joan Losada (FC Barcelona, 25 anys), en un duel del 18 de novembre contra el Canadà.
Tot i l’estrena de Losada, el futur immediat no pinta massa bé per als millors jugadors del país en l’incert camí cap a la copa del món del 2019 al Japó. El més habitual, Sergi Aubanell (28 anys, 21 cops internacional), ha deixat de comptar pel seleccionador Santiago Santos, quan fins a la temporada passada era un dels pocs jugadors nascuts a l’Estat amb certa continuïtat. “Era el segon capità de l’equip i tenia un rol important. Em vaig lesionar i el seleccionador em va dir que seguiria comptant amb mi però d’un dia per l’altre aquesta situació va canviar, i ni m’ha convocat ni ha parlat més amb mi. Sembla que hi ha un problema però no sé quin és.” El “problema” podria ser el compromís d’Aubanell amb el seu club, el Dijon francès: “Alguns cops em van convocar i no hi vaig poder anar perquè el club, que és el que em paga, volia que em quedés amb ells a jugar.”
L’altre jugador que gaudia d’una certa continuïtat en l’equip, el jove Jordi Jorba (20 anys, USAP, 13 cops internacional), probablement la més gran promesa del rugbi català. A principis de temporada el barceloní es va trencar el creuat anterior i el menisc del genoll i ha començat un llarg procés de recuperació que durarà com a mínim sis mesos i que posa en entredit, a mig termini, el seu futur en els Leones.
Els jugadors del planter de la UE Santboiana que semblaven cridats aquests últims anys a ser indiscutibles són Nil Baró (24 anys) i Marcos Puig (23). Tots dos van estrenar-se a l’equip de la mà de l’actual seleccionador, però no van passar dels tres partits (Puig) i dos (Baró) per la competitivitat en molts casos dels jugadors forans amb permís per jugar amb l’equip de Santos, ja sigui perquè sumen cinc anys a la lliga espanyola o perquè tenen pares o avis de nacionalitat espanyola. Puig, a més, va tenir la mala sort de patir la temporada passada una lesió de llarga durada i, per tant, és complicat que a curt termini pugui recuperar un lloc en l’equip.
Ara mateix, l’únic català que té un lloc mínimament garantit en l’equip és Marco Pinto (Beziers, 30 anys), que va néixer a Barcelona però que ha fet tota la seva carrera a França. És nebot de Ramon Ferrer, que va ser jugador d’una nissaga històrica de la Santboiana i és actual delegat de la selecció catalana sub-16. Pinto ha jugat 16 partits oficials amb Espanya des del 2008. Va ser titular en l’últim partit, contra el Brasil, jugat el 25 de novembre, on va ser, a més, un dels jugadors més destacats, anotant tres marques. Pinto va ser, de fet, l’únic titular de l’equip que havia nascut en territori estatal. La resta eren originaris bàsicament de França, l’Argentina i Nova Zelanda. És l’únic català amb una plaça fixa per al Sis Nacions B del 2018, considerat també l’europeu per als països no professionals.