La trucada que Judith Sans sempre havia desitjat

La Judith Sans encara neces­sita temps per dige­rir el canvi dràstic i sob­tat que ha pres la seva car­rera espor­tiva. Avui, quan s’enlairi cap a Dina­marca, se’n podrà començar a fer a la idea, i el dia que es posi la samar­reta del FC Midtjy­lland per pri­mera vegada i surti a la pista s’ado­narà que tot ple­gat és real.

Fa poc més d’una set­mana s’entre­nava i jugava al Bera Bera basc, un dels equips més potents de l’hand­bol esta­tal i en el qual ha jugat els dos últims anys i mig. Però els esde­ve­ni­ments es van pre­ci­pi­tar. El seu repre­sen­tant va rebre una oferta del Midtjy­lland. El club danès neces­si­tava fer un fit­xatge urgent i es va interes­sar en tres juga­do­res, i final­ment l’afor­tu­nada va ser l’espor­tista d’Ascó de 23 anys. Des que va rebre la con­for­mi­tat, ha tin­gut el temps just per aco­mi­a­dar-se de les com­pa­nyes –que van enten­dre la decisió– i del cos tècnic –que va rebre la notícia amb menys entu­si­asme, cons­ci­ents de la pèrdua que sig­ni­fica per a l’actual segon clas­si­fi­cat de la lliga.

Però fa temps que Sans anhe­lava pujar a aquest tren i no el podia dei­xar esca­par. “Encara no en soc cons­ci­ent del tot. Ho neces­si­tava, fa temps que espe­rava un objec­tiu així. Sem­pre havia vol­gut mar­xar”, explica la cata­lana. Sans no se’n va a qual­se­vol lloc. I marxa a un dels països on l’hand­bol és un dels esports rei i, a més a més, en un club que actu­al­ment està dis­pu­tant la lliga de cam­pi­ons. Una altra de les prin­ci­pals moti­va­ci­ons que han pro­vo­cat que la juga­dora no s’ho hagi hagut de pen­sar gaire.

El Midtjy­lland, pre­ci­sa­ment, és una de les referències prin­ci­pals de la loca­li­tat d’Ikast, situ­ada al cen­tre de la península de Jutlàndia. El club ha gua­nyat qua­tre lli­gues dane­ses i set copes, i en l’àmbit inter­na­ci­o­nal també ha tin­gut una presència des­ta­cada amb dues victòries en la copa EHF i ha arri­bat a les semi­fi­nals de la lliga de cam­pi­ons en dues oca­si­ons, entre altres èxits.

“Em fa molta il·lusió jugar en un equip que dis­puti la lliga de cam­pi­ons”, admet Sans, que va començar a jugar a l’Ascó i després va pas­sar pels cen­tres d’alt ren­di­ment d’Amposta i Sant Cugat del Vallès, i ha jugat a la Roca, el Cas­tell­de­fels i l’Alco­ben­das. Ha par­lat amb el pre­si­dent del club i amb l’entre­na­dor, que la conei­xia d’ençà del cam­pi­o­nat d’Europa.

Un altre dels atrac­tius és jugar en pave­llons que s’omplen de gom a gom i com­par­tir ves­ti­dor amb juga­do­res de la talla de la noru­ega Vero­nica Kris­ti­an­sen, bronze olímpic i cam­pi­ona del món.

Tot ple­gat li ser­virà per girar full després de la decepció d’haver que­dat fora de l’últim mun­dial: “Em va tocar no ser-hi. Entenc que no devia ser el per­fil. És res­pec­ta­ble.”