La Judith Sans encara necessita temps per digerir el canvi dràstic i sobtat que ha pres la seva carrera esportiva. Avui, quan s’enlairi cap a Dinamarca, se’n podrà començar a fer a la idea, i el dia que es posi la samarreta del FC Midtjylland per primera vegada i surti a la pista s’adonarà que tot plegat és real.

Fa poc més d’una setmana s’entrenava i jugava al Bera Bera basc, un dels equips més potents de l’handbol estatal i en el qual ha jugat els dos últims anys i mig. Però els esdeveniments es van precipitar. El seu representant va rebre una oferta del Midtjylland. El club danès necessitava fer un fitxatge urgent i es va interessar en tres jugadores, i finalment l’afortunada va ser l’esportista d’Ascó de 23 anys. Des que va rebre la conformitat, ha tingut el temps just per acomiadar-se de les companyes –que van entendre la decisió– i del cos tècnic –que va rebre la notícia amb menys entusiasme, conscients de la pèrdua que significa per a l’actual segon classificat de la lliga.

Però fa temps que Sans anhelava pujar a aquest tren i no el podia deixar escapar. “Encara no en soc conscient del tot. Ho necessitava, fa temps que esperava un objectiu així. Sempre havia volgut marxar”, explica la catalana. Sans no se’n va a qualsevol lloc. I marxa a un dels països on l’handbol és un dels esports rei i, a més a més, en un club que actualment està disputant la lliga de campions. Una altra de les principals motivacions que han provocat que la jugadora no s’ho hagi hagut de pensar gaire.

El Midtjylland, precisament, és una de les referències principals de la localitat d’Ikast, situada al centre de la península de Jutlàndia. El club ha guanyat quatre lligues daneses i set copes, i en l’àmbit internacional també ha tingut una presència destacada amb dues victòries en la copa EHF i ha arribat a les semifinals de la lliga de campions en dues ocasions, entre altres èxits.

“Em fa molta il·lusió jugar en un equip que disputi la lliga de campions”, admet Sans, que va començar a jugar a l’Ascó i després va passar pels centres d’alt rendiment d’Amposta i Sant Cugat del Vallès, i ha jugat a la Roca, el Castelldefels i l’Alcobendas. Ha parlat amb el president del club i amb l’entrenador, que la coneixia d’ençà del campionat d’Europa.

Un altre dels atractius és jugar en pavellons que s’omplen de gom a gom i compartir vestidor amb jugadores de la talla de la noruega Veronica Kristiansen, bronze olímpic i campiona del món.

Tot plegat li servirà per girar full després de la decepció d’haver quedat fora de l’últim mundial: “Em va tocar no ser-hi. Entenc que no devia ser el perfil. És respectable.”