El Bordils, desencadenat
Handbol. Els blanc i verds, fora del descens per primer cop en la lliga després de dos triomfs seguits, visiten l’Aranda (19 h), que ve d’Asobal i que amb 3 derrotes consecutives té 1 punt més
“Als jugadors se’ls veu alliberats: no veure’t últim és molt important, i fins i tot haver sortit de la zona de descens en dues jornades ens dona tranquil·litat. Esperem que no es converteixi en relaxació”, apuntava Sergi Catarain en la prèvia del partit d’aquest vespre (19 h) al Príncipe de Asturias, pista Asobal les darreres cinc temporades. El Bordils hi arriba desencadenat, amb dos triomfs seguits de molt nivell. Fa quinze dies –ha perdut tres partits seguits– en una pista on ni ell en quatre visites ni cap equip de plata aquest curs hi havien puntuat abans (23-24 a Pama del Río). I fa una setmana –encara cuer– amb un adobat al líder (28-22 amb Alcobendas). “És complicat, mantenen vuit jugadors que eren importants a l’Asobal i un lloc amb un ambient molt bonic per jugar-hi”, va dir el tècnic respecte a l’escenari d’avui, on hi solen haver 1.500 espectadors. “Ells tenen tota la pressió i nosaltres hem de jugar amb això: no tenim l’obligació de guanyar. Però moltes opcions de competir, sí”, hi afegia. L’Aranda, a més, ha perdut tres partits i tot just té un punt més que el Bordils (7).
Ser ric
“Crec que a la seva defensa tenim moltes opcions de fer-li mal amb la gent petita que tenim i la connexió amb el pivot. I els podrem fer mal si juguem amb aquesta pressió, amb un ritme lent i que se’ls facin pesades les possessions. Jugar amb aquesta pressió i intentar arribar al final amb opcions de guanyar-los”, insistia Cata respecte al partit que visualitza. I compte, que fa una setmana ja ho va advertir: “La feina que hem fet durant la setmana, analitzant molt bé el rival... Si estem fins en tres o quatre coses tindrem possibilitats.” Al tècnic no el preocupa que els rivals col·lapsin la connexió entre central i pivot amb la qual va desequilibrar l’últim partit a casa: 9-5 al 16’ amb gol d’Uri Márquez assistit per Mach, el cinquè del pivot en cinc pilotes rebudes als 6 metres. “Per això tenim un atac col·lectiu tan ric tàcticament. Quan ens tanquin una opció n’hem d’obrir una altra, després als extrems, la circulació al doble pivot... És un dels avantatges que tenim respecte a la resta: segurament som l’equip de la categoria tàcticament més ric. I això ho teníem clar des de l’estiu. Físicament no podem competir amb ningú i hem de fer-ho amb intel·ligència tàctica”, argumentava Catarain, que hi afegia la clau, des que va agafar l’equip: “Vaig insistir molt que no ens fessin més de 25 gols, perquè si n’has de fer més és molt complicat. Els altres equips en pes i alçada són molt superiors i ens costaria molt passar de 26. S’ha demostrat. Amb possessions llargues evites pèrdues de pilota i ens està anant bé a nivell col·lectiu: fa molts partits que estem defensant molt bé, fins i tot quan encara perdíem. I la porteria està sent molt segura.”
Avui i dissabte
El d’avui és l’últim desplaçament de l’any i l’últim partit, dissabte que ve a casa amb el Madrid, penúltim amb 6 punts. “Hem de sortir a guanyar com totes les jornades. Cap partit és més important que l’altre. S’ha demostrat guanyant a Palma del Río o a Alcobendas. En canvi, partits d’aquests que havíem de guanyar sí o sí els hem perdut bé: a casa amb Zarautz (22-30), la primera jornada a casa amb Sinfín (25-29), Torrelavega a casa (20-28)... No podem llençar cap partit. Ni obligar-nos a guanyar-ne cap.”
LA PRESSIÓ
“Nosaltres no tenim l’obligació de guanyar. Però moltes opcions de competir, sí”Descens per ‘average’ en la darrera jornada
El Villa de Aranda es va quedar a les portes de l’Asobal 2012 quan el Bordils disputava la segona de les tres fases seguides que va necessitar per pujar a Plata. Els castellans van perdre la final de la fase a Cangas del Morrazo, però van ocupar la plaça del desaparegut San Antonio de Pamplona. L’estiu del 2015 van fitxar Marc Canyigueral, el primer jugador del Bordils que feia el salt al professionalisme des del Blanc i Verd. Canyi va marxar a Conca l’estiu següent, quan Edu Nonó marxava al Bidasoa. El triomf de Morrazo sobre els bascos (31-27) i la derrota de l’Aranda amb el Lleó (29-34) l’última jornada van consumar el descens del rival del Bordils: els dos van acabar amb 20 punts i Sinfín, amb 13.
Publicat a
Notícies
Divendres,5 juliol 2024