No hi havia cap altra opció
Handbol. Joan Comas va ser l’heroi del Bordils, dissabte, amb una mà en el darrer segon que va permetre sumar el tercer triomf en quatre jornades
La mà de Joan Comas va permetre, dissabte, impedir que l’Ikasa Madrid empatés el partit en la darrera acció (23-22) i després que els de Sergi Catarain tinguessin el triomf a la butxaca, 18-13 a 15 minuts del final i 22-19 a 2:10. “Semblava, durant molts moments del partit, que ens n’havíem d’anar. Però bé, la dinàmica ha estat aquesta: que ni en atac ni en defensa hem pogut marxar amb una diferència prou àmplia”, va dir el 12 del Bordils, encara al parquet del Blanc i Verd.
“Tenim plena confiança en tots els porters”, va indicar Cata en la prèvia del partit, conscient que Jordi González no podria jugar amb màscara i reiterant un missatge que va donar des que es va fer càrrec de l’equip. El tècnic, és clar, no amagava que la baixa de l’1 fos important: “Ho és dins el grup i, de cara als altres equips, imposa respecte.” “Una mica a l’expectativa del que passaria amb en Jordi: no sabíem si podria jugar o no perquè s’havia preparat una màscara, i sembla que no ha pogut jugar. I jo, molt content perquè m’ha tocat jugar i ho faré les vegades que faci falta. Que per això hi som”, va dir Comas després del duel amb el Madrid, un rival directe en la lluita per no baixar que arribava a un punt del Bordils i que continua penúltim empatat amb el Covadonga, el primer rival dels blanc-i-verds el 2018, a Astúries.
El valor
El triomf, el segon seguit a casa i el tercer en les quatre darreres jornades, és d’un valor incalculable. El Bordils arriba a Nadal amb 9 punts, dos menys que fa un any, quan era tercer per la cua empatat amb dos equips fora del descens –els dos últims en tenien 3–. Però és que a més és la millor ratxa (6 punts de 8) dels equips que no ocupen llocs d’Asobal o play-off d’ascens. En aquests tres triomfs, els porters del Bordils hi han tingut un gran protagonisme. En el 28-22 contra l’Alcobendas, en el duel entre cuer i líder, Jordi va superar les 20 aturades. I en la primera victòria fora de casa, a Palma del Río (23-24), quan el Bordils acabava de perdre tres partits seguits, Joan Comas ja va ser l’heroi. “Ha estat molt bé. Ha sortit en el minut 10 i durant 50 minuts ha donat seguretat en els xuts de primera línia”, va dir Catarain el 25 de novembre. “La de Palma va ser un punt d’inflexió i, potser, la gent no s’ho esperava tant que hi guanyéssim. I avui [dissabte] havíem de guanyar. Passés el que passés havíem de guanyar”, sentenciava Joan Comas, que recordava el resultat advers que tenien a la localitat cordovesa (14-8 al 25’), on no havien guanyat en quatre antecedents i, fins llavors, no s’hi havia escapat cap punt aquest curs: “Perdíem de 5 o 6 en la mitja part i al final vam capgirar el resultat. Aquella victòria té més mèrit, i aquesta... No hi havia cap més opció que guanyar.” “Si haguéssim perdut allà, s’hauria ampliat la diferència amb els altres de sota i aquella va ser la victòria que ens va permetre enganxar-nos als perseguidors. I aquesta també ens ha anat molt bé, perquè ara, a més, venen les vacances de Nadal i podrem tornar a carregar les piles”, va valorar el porter. “Hauria fet molt mal. Amb Dólmenes també va ser una patacada i, a casa, ja et dic que ho hem de guanyar tot. I si no és tot, el 80 per cent: els punts que perds a casa sempre fan mal”, va dir sobre el desenllaç del partit de dissabte, que en els darrers minuts mantenia el mateix guió del del dia contra l’ara líder (24-21 a 6 minuts i 25-26 al final del partit). “Sort d’aquesta última mà, que l’he pogut tocar i desviar just al moment que acabava el partit. I, simplement aquesta mà, ens permet passar un Nadal millor. Perquè si entrava la pilota era un punt, però ja t’ho agafes diferent perquè no és una victòria”, hi va afegir Joan Comas.