JORDI ADROHER
JUGADOR DEL BENFICA d'hoquei sobre patins
“A la lliga portuguesa hi ha més mentalitat ofensiva”
El català s’ha consolidat com un referent al Benfica, “un club de màxima exigència”
Admet que a Europa, sobretot contra equips d’OK Lliga, han de tenir “més cautela” sense renunciar a l’estil
Estem passant un bon estat de forma i estic content d’haver ajudat els companys a guanyar la copa Intercontinental
Sempre ha estat un virtuós amb l’estic, però en la seva maduresa ha fet un pas endavant i s’ha reivindicat com un jugador imprescindible, tant en el Benfica com en la selecció espanyola, amb la qual va guanyar els World Roller Games del 2017, el seu tercer títol mundial. Jordi Adroher (Reus, 1984) va ser fa pocs dies el botxí del Reus ja que va signar quatre dels cinc gols del Benfica en la final de la Intercontinental. Amb el club portuguès va guanyar la lliga europea, la lliga –pitxitxi amb 50 gols–i la copa Continental el 2016. Es va formar al SHUM Maçanet i ha jugat al Lloret, el Vic –una copa–, el Barça –una lliga i una lliga europea–, el Reus i el Breganze –una copa.
Quants quilòmetres han fet els seus pares per veure’l jugar?
Molts. Sort que els agrada l’hoquei sobre patins i també els agrada viatjar. Els agrada que jo vagi a voltar món perquè així ells venen al darrere.
Va fer un partidàs a Reus.
Va ser un gran partit i la gent va disfrutar. Va ser un partit molt igualat i jo, personalment, em vaig trobar bé. Estem passant un bon estat de forma i estic content d’haver ajudat els companys a aconseguir l’objectiu.
Ha fet vuit gols en els dos últims partits de lliga, és el pitxitxi amb 18 i en va fer quatre contra el Reus. Viu un moment molt dolç.
Ja se sap com va això de les ratxes i les dinàmiques. De vegades fent el mateix no hi ha manera i de vegades fas gols gairebé sense voler. L’important és el rendiment col·lectiu i l’equip passa un bon moment. Ara ens ve una part complicada en la lliga amb els enfrontaments contra els altres equips de dalt perquè aquí el sorteig es fa teledirigit. Els quatre equips grans de Portugal tenen vuit jugadors i dos porters que poden jugar. Són equips molt complets. El cap de setmana vinent juguem a casa contra el Porto i el que hem de fer és no fallar.
Es podria dir que ha adquirit la maduresa com a jugador.
No sé si l’he adquirit o no, és difícil que un mateix valori aquestes coses. Segurament soc un jugador més complet i ara tinc més registres.
Té molta complicitat amb el cervell argentí Nicolía.
És evident. Tenir bones ratxes golejadores és més fàcil si jugues en un dels millors equips del món com el Benfica i rodejat de jugadors molt bons amb capacitat per donar bones assistències. Tot és més fàcil. Amb Nicolía ens entenem molt bé a la pista i això és important.
Deu ser una delícia jugar amb tant de públic.
És molt maco jugar en aquests ambients. En els partits grans contra els rivals més directes de dalt, dos o tres dies abans ja no hi ha entrades. Quan anem a jugar al nord contra equips sense tant de nom, les pistes estan plenes. També tenim aficionats benfiquistes que no són de Lisboa i ja t’esperen a fora per rebre’t. És una sensació molt bonica. A Portugal es dona molta importància a l’hoquei. Per televisió cada cap de setmana es poden seguir tres o quatre partits, és un luxe. També hi ha molt de seguiment per part de la premsa.
La lliga portuguesa és més forta que l’OK Lliga?
Fa de mal dir quina és més difícil. Quan arriben les finals a quatre europees, els partits entre portuguesos i equips de l’OK Lliga són molt igualats. El que veig és que aquí està creixent i els clubs hi estan invertint molt.
A Portugal es defensa menys?
Veritablement, a la lliga portuguesa hi ha una mentalitat més ofensiva. A Catalunya els equips són més estructurats, amb un joc més pensat. A Portugal es treballa més la part ofensiva i el joc és més alegre. Es tracta de fer un gol més que el rival. De vegades juguem en pistes en què falten dos minuts i guanyem per 3-7 i encara ens venen a pressionar.
I a Itàlia?
No és tan intens com a Portugal i en el pla ofensiu estaria en un nivell intermedi entre Portugal i l’OK Lliga.
Com van digerir el 4-8 que van encaixar contra el Barça?
Va ser un cop dur. Sabem que el Barça té un gran equip. Tots dos equips vam tenir ocasions en el primer temps, però en la segona, quan ells ens van fer l’1-3, ens vam tornar una mica bojos i vam descuidar la defensa. El Barça té molta qualitat i et destrossa. El partit ens va fer reaccionar. Per competir a Europa contra equips catalans has de ser més cautelós i estructurat. En la final contra el Reus vam tenir la paciència suficient per seguir elaborant el joc i seguir treballant i això va ser clau. Sense perdre el nostre estil.
Qui és el favorit per guanyar la lliga europea. El Benfica?
Hi ha molts equips preparats.
Els quatre portuguesos, el Barça, el Reus i el Liceo?
Segur que ens en deixem algun. Nosaltres tenim feina per classificar-nos perquè vam empatar a la pista del Forte i el partit a casa serà decisiu. En la pròxima jornada intentarem puntuar al Palau contra el Barça.
Com va gestionar el club que l’any passat no guanyessin títols?
En els clubs grans, quan no es guanya, sempre et toquen el crostó. Entenen que la lliga és molt complicada, però el Benfica és un club guanyador, de màxima exigència. El nostre objectiu per al 2018 és guanyar cada partit i lluitar per tots els títols.
Té molt de mèrit guanyar el mundial amb un equip totalment renovat.
Portugal i l’Argentina feia molts anys que treballaven juntes. Alejandro Domínguez va configurar un grup molt unit que va creure en les seves idees i això va ser clau. Amb jugadors joves que hi van aportar frescor i ganes de guanyar. I amb altres amb experiència.
Domínguez ja deia quan van coincidir en el Reus que vostè podia fer un pas endavant.
Sempre en parlàvem. Li tinc molta admiració.
Li pregunten molt sobre el procés català a Portugal?
Molt. N’estan molt al cas. Les televisions parlen molt del procés català.
Entenen el que està passant?
No tots. La majoria no entén que ens vulguem independitzar. Veuen Espanya com un país homogeni.
Com va viure l’1 d’octubre?
Ho vam seguir tant com vam poder des de la distància i amb nervis. T’agradaria ser a casa i no va ser fàcil. En les eleccions del 21 de desembre vaig demanar el vot per correu i vaig fer la meva part.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.