Un fitxatge per Instagram
Ciclisme. Bernat Font correrà el 2018 amb el The 303 Project Cycling, millor equip amateur dels EUA i que puja a categoria continental, després d’iniciar els contactes per la xarxa social
Bernat Font (Begues, 1994) va anunciar el cap de setmana el seu fitxatge pel The 303 Project Cycling. És el millor equip amateur dels EUA aquest 2017 establert a Boulder, Colorado, i amb llicència continental per a la temporada que ve. “Ha estat una mica coincidència, em vaig posar en contacte amb l’equip. L’Àlex Sans del Dimension Data m’estava ajudant i un dels seus corredors, Lachlan Morton, coneixia el mànager. Li va donar bones referències i vam tenir uns quants Skypes i en el darrer ja em va oferir aquest contracte per córrer a continental. I estic molt content, no m’ho esperava i la idea era continuar un any més d’amateur aquí”, explicava el barceloní, que ha d’anar a la base de l’equip per fer-hi la primera estada del 22 de febrer al 5 de març. Tot va començar amb un primer contacte casual: “Estava de vacances als Estats Units. Mirava el mòbil i vaig veure, a l’Instagram, que em seguia un equip. Ostres! Els vaig enviar un missatge directe i m’hi vaig presentar dient que buscava equip i havia vist que pujaven a Continental. I les coincidències em van portar a signar el contracte la setmana passada”.
Roda el món
Font arriba d’aquesta manera a un equip professional després d’un autèntic viacrucis. De la Unió Ciclista Vilanova va fitxar pel Castillo de Onda quan era el millor equip de juvenils d’àmbit estatal. Allà va conèixer José Cabedo, que el va ajudar a fer el pas a sub-23 amb el Seguros Bilbao, quan era el filial de l’Euskaltel Euskadi. “El seu germà Víctor corria allà, em van fer córrer unes curses i em van agafar. L’aventura va durar un any, l’Euskaltel va desaparèixer i s’hi va sumar la desgràcia de la mort del Víctor. Havíem de viure al poble del costat i ell ens havia de fer de mentor i, per circumstàncies de la vida, se’n va anar tot en orris. Sabies que si ho feies bé passaves a professional. Però d’un dia a l’altre va desaparèixer tot”, recorda. Llavors, amb Loic Chetout (Baiona, 1992) ara al Cofidis, va anar al Blagnac francès amateur. “No m’ho vaig pensar, hi vaig estar dos anys i vaig agafar molta experiència corrent amb professionals. El segon any no vaig rendir el que m’esperava i va tornar a aparèixer José Cabedo, que entrava de director al Seguros Bilbao i em va dir si volia anar-hi”, destaca sobre la segona aventura basca, que va tornar a sortir malament: “Al juny va desaparèixer l’equip i, quan ets sub-23 de quart any i t’ho jugues tot... Una notícia així fa que l’any sigui complicat i el vaig acabar a l’Infisport. Gorka Beloki va confiar en mi i des de l’agost vaig aconseguir els meus millors resultats”. Abans de l’aventura americana, Font tenia previst continuar al Gsport de València amb Antoni Llopis. “Et dona confiança i pràcticament des de final d’abril no he baixat dels 10 primers. I el regal va ser córrer la Vuelta Madrid amb la selecció espanyola. Volia continuar perquè no veia opcions de fer el salt fins que se’m va presentar això.”
I torna?
“La situació és molt complicada. Sí que ara han pujat el Murias i el Burgos però falten equips per a tots els nois que estem sortint. Mires de buscar-te la vida i en el meu cas m’ha tocat marxar als Estats Units. I ho faig amb la mentalitat que és el primer pas per ser professional i, amb vista al futur, continuar fent passos i aprendre’n tot el que pugui, allà”. L’objectiu de Font és aquest, abans de començar l’aventura americana, signar un contracte professional millor. “El ciclisme cada cop hi està agafant més força i la base d’equips continentals que tenen és molt més gran”, argumentava. Als EUA, el barceloní hi correrà l’UCI Amèrica Tour, amb sortides al Canadà i Mèxic.
Una potència sense equip professional
“La llàstima és que no surti un equip, de gent amb potencial n’hi ha: en Benjamí Prades, l’Edu, que ara ha anat al Murias, i l’Airan Fernández, al Japó... En Marc Soler, amb qui som íntims amics i quan és aquí sempre ens entrenem junts. Però ell ja està a la lliga de campions i som molts els que ara estem o passem a la tercera divisió i fins i tot hi ha amateurs molt bons als quals no els surten equips i no hi ha possibilitats”, va dir Font sobre la situació dels ciclistes catalans, que sovint han de marxar al País Basc per progressar: “A vegades sí que s’hi ha d’estar, però també és l’error de marxar tan jove. A fora tampoc és diferent però allà en un radi de 100 quilòmetres tens 40 dies de competició en una temporada. I aquí no.”