L’equip que va sublimar el rugbi xampany, l’estil de joc que encara té més admiradors a tot el planeta, viu una de les seves pitjors crisis, que té moltes causes i d’entrada una conseqüència directa, resultats desastrosos i inestabilitat en la banqueta del XV del Gall. Per primer cop la federació francesa ha decidit destituir un seleccionador –Guy Novès– abans que s’acabés el seu contracte. El seu substitut és un vell conegut de l’afició catalana, l’occità Jacques Brunel, que ha acceptat un càrrec que l’obliga a presentar un equip competitiu per a la copa del món del Japó del 2019.

Novès, probablement l’entrenador de més prestigi dels darrers 25 anys a França, s’ha estavellat en els darrers dos anys en un desafiament que partia de la tràgica derrota a la copa del món del 2015 contra els All Blacks (62-13), una humiliació en tota regla. El gran vaixell del rugbi francès havia tocat fons. Philippe Saint-André, que tampoc va ser capaç de guanyar en quatre anys el Sis Nacions, va anar-se’n per la porta del darrere. No calia que ningú li recordés que en la final de la copa del món del 2011 l’equip, sota la tutela de Marc Lièvremont, havia tocat la glòria a Nova Zelanda en una final que es va escapar per un pèl contra els All Blacks (8-7). Però Lièvremont, tot i aquesta gesta i el Grand Slam del 2010, havia rebut crítiques per tots costats pel seu estil provocador –tenia un aire de Mourinho–i sobretot per haver renunciat al jogo bonito de França en benefici de la competitivitat de l’equip, que sempre responia en els grans partits.

Amb Saint-André l’equip ni va jugar bé ni va aconseguir els resultats mínimament exigibles. L’aposta per jugar un rugbi físic contra les davanteres, cada vegada més monstruoses, dels equips del sud, va ser un fracàs. Fins i tot Itàlia va superar dos cops l’equip francès, una cosa mai vista.

Novès, conegut com le gitan, era un home de consens. Amb quatre copes d’Europa i nou campionats de França el president de la federació, Bernard Laporte, li va donar via lliure. El seu joc no ha convençut i la seva aposta per jugadors australians seleccionables ha obligat, fins i tot, a un canvi en el reglament dels nacionalitzats a la federació francesa. La seva tomba l’ha cavada el 2017, amb sis derrotes i un empat.

Brunel, que va ser ajudant de Laporte a la selecció francesa, va ser campió del Top 14 amb la USAP (2009) i va portar la selecció italiana al seu millor resultat en el Sis Nacions (4a el 2013). Mai, però, havia treballat amb la pressió amb la qual ho haurà de fer a partir d’ara.