Diumenge passat era un dia gran per a Samu Ezeala, un jove jugador de rugbi nascut a Nigèria però criat i format a Catalunya, que, amb només 18 anys, debutava en el Top 14, la lliga més important del món. Ho feia, a més, amb l’equip campió, l’ASM Clermont, i com a titular. Una circumstància que mai cap altre català del Principat ha viscut. El cas és que va protagonitzar una notable actuació durant els 56 minuts que va poder jugar, fins que una forta topada el va deixar commocionat. Poc s’esperava que el seu ídol, l’enorme Vitrimi Wakatawa, jugador del Racing 92 i internacional per França, el trauria de la gespa en una jornada tan especial. Però així va ser: el va voler placar i va quedar estabornit durant un llarg minut. Un ensurt que va deixar glaçat el flamant U Arena de Nanterre. “És molt ràpid i molt valent, no és estrany que li passés això. Els que el coneixem ho sabem molt bé”, diu Marc Sentís, que va ser entrenador seu en els equips inferiors del Barcelona Universitari Club (BUC) i de la selecció catalana.

L’ensurt va ser prou gran perquè un mitjà de la importància de L’Équipe hagi plantejat el debat de quina és la responsabilitat dels entrenadors que fan debutar jugadors joves quan es produeix un contratemps com aquest. “Com trobar un joc més violent i menys inventiu?”, es preguntava també el prestigiós rotatiu francès dilluns passat. En tot cas, després de ser atès damunt del terreny de joc, tot i que havia recuperat la mobilitat i el coneixement, Samu Ezeala va ser ingressat a l’hospital Beaujon, situat als afores de París. Allà, on ha passat uns dies en observació, es va assabentar que el seu equip havia guanyat per 6-58. Un resultat formidable, tenint en compte que el Clermont-Ferrand és el desè classificat del Top14 i que el Racing 92 és el tercer. Afortunadament, les proves a les quals ha estat sotmès Ezeala no han revelat cap lesió i, quan passin les tres setmanes que fixa el protocol de la lliga francesa per a un accident com el que va tenir diumenge, podrà tornar a jugar.

“Li auguro un gran futur. Per les seves qualitats i perquè té el cap ben posat. A França ha fet una gran progressió: debutar amb 18 anys en la lliga més competitiva del món no és gens fàcil”, considera Marc Sentís, que, com molts dels jugadors i entrenadors del BUC, diumenge no es va voler perdre el duel entre el Racing 92 i el Clermont. “Tot el club mirava el partit per internet”, revela. “El Samu no deixa de visitar-nos cada vegada que ve a Barcelona. Sempre ha estat molt bon nano. I molt humil. Ens ho posava molt fàcil, als entrenadors. Sembla un tòpic, però potser és que tots els bons esportistes són així”, afegeix.

Aquesta és la tercera temporada de Samu Ezeala a França. Va marxar amb 16 anys, després de formar-se com a esportista i com a persona a Barcelona. El rugbi el va trobar en la seva família d’acollida: els Pahissa. “Va començar amb quatre anys. Destacava en tots els esports, hi té facilitat i un físic que l’acompanya. Li agradava el futbol, sempre he cregut que li hauria anat bé si ho hagués intentat, però va triar el rugbi”, explica Ferran Pahissa, el seu germà mitjà, jugador del BUC, amb qui el Samu ha compartit moltes hores a la Foixarda. Ara, dos anys i mig després de la seva partida a Clermont-Ferrand, s’ha convertit en un dels jugadors amb més futur del Top 14. Ha guanyat pes i s’ha format en una de les millors escoles de rugbi del món. “Toca de peus a terra i és conscient que ha de treballar molt per mantenir-se en la millor lliga del món”, assegura el seu germà.