L’any pas­sat ja va ser històric acon­se­guir qua­tre ors, una plata i un bronze. No esperàvem poder-ho repe­tir. Ni tan sols acos­tar-nos a aquesta fita. Per això l’ale­gria de l’últim dia, abans de dis­pu­tar totes les finals, va ser immensa. Va ser una sor­presa, tot i que sabíem que podríem com­pe­tir en totes les cate­go­ries fins al final. En tot cas, no ha estat fàcil, ens ha cos­tat molt.

La nova junta em va pro­po­sar fer aquesta tasca i estic molt con­tent de com ha anat tot. Després de por­tar durant cinc anys l’equip juve­nil mas­culí, en aquest cam­pi­o­nat vaig entre­nar l’equip juve­nil femení.

No, no, no. Estic molt orgullós de com ha anat tot. De vega­des el color d’una meda­lla no vol dir res. Em posa més con­tent aquesta meda­lla de plata que alguna meda­lla d’or que he pogut gua­nyar. Pel que hem patit, per com hem tre­ba­llat, per com s’han sacri­fi­cat les noies. Vam arri­bar a Galícia amb molts pro­ble­mes de bai­xes i malal­ties, però totes les juga­do­res van llui­tar com mai. Els par­tits van ser molt durs: la pri­mera fase, els quarts, les semi­fi­nals. En la final les noies van arri­bar foses, sense piles, i vam tro­bar un rival que estava per sobre de la resta.

Sí, sem­pre hem estat en els llocs cap­da­van­ters, però no d’una manera tan acla­pa­ra­dora com ara.

Els grans res­pon­sa­bles dels èxits de les selec­ci­ons cata­la­nes són els clubs, que tenen entre­na­dors cada cop més ben pre­pa­rats. Si les noies i els nois no tre­ba­lles­sin bé als seus clubs, no arri­ba­rien amb el bon nivell que tenen a les selec­ci­ons. També vull subrat­llar la feina dels selec­ci­o­na­dors i dels equips tècnics, que hi dedi­quen mol­tes hores i molta il·lusió. Per altra banda, des de la fede­ració també es fan coses, com al cen­tre d’alta tec­ni­fi­cació d’hand­bol femení.

Ha millo­rat molt l’hand­bol femení català, és un pas més en la qua­li­tat de les juga­do­res, una bona eina que ens pro­por­ci­ona el Con­sell Català de l’Esport. Però també em sem­bla impor­tant des­ta­car la feina dels clubs: les juga­do­res de l’equip infan­til, que ha estat campió a Galícia, no estan al CATH. Crec, en defi­ni­tiva, que l’èxit del hand­bol femení català es deu als clubs, als entre­na­dors i a la col·labo­ració que hi ha entre tots ple­gats amb la Fede­ració Cata­lana d’Hand­bol.

I tant. Visc en aquesta comarca i conec molt bé els seus clubs i la manera com tre­ba­llen. Vaig començar a Cano­ve­lles i he estat també a Gra­no­llers i a la Roca. El Con­sell Espor­tiu té una lliga d’ale­vins i ben­ja­mins molt ben mun­tada, a la qual venen equips d’altres ter­ri­to­ris. És nor­mal que tot ple­gat quedi reflec­tit en les selec­ci­ons.