L’any passat ja va ser històric aconseguir quatre ors, una plata i un bronze. No esperàvem poder-ho repetir. Ni tan sols acostar-nos a aquesta fita. Per això l’alegria de l’últim dia, abans de disputar totes les finals, va ser immensa. Va ser una sorpresa, tot i que sabíem que podríem competir en totes les categories fins al final. En tot cas, no ha estat fàcil, ens ha costat molt.

La nova junta em va proposar fer aquesta tasca i estic molt content de com ha anat tot. Després de portar durant cinc anys l’equip juvenil masculí, en aquest campionat vaig entrenar l’equip juvenil femení.

No, no, no. Estic molt orgullós de com ha anat tot. De vegades el color d’una medalla no vol dir res. Em posa més content aquesta medalla de plata que alguna medalla d’or que he pogut guanyar. Pel que hem patit, per com hem treballat, per com s’han sacrificat les noies. Vam arribar a Galícia amb molts problemes de baixes i malalties, però totes les jugadores van lluitar com mai. Els partits van ser molt durs: la primera fase, els quarts, les semifinals. En la final les noies van arribar foses, sense piles, i vam trobar un rival que estava per sobre de la resta.

Sí, sempre hem estat en els llocs capdavanters, però no d’una manera tan aclaparadora com ara.

Els grans responsables dels èxits de les seleccions catalanes són els clubs, que tenen entrenadors cada cop més ben preparats. Si les noies i els nois no treballessin bé als seus clubs, no arribarien amb el bon nivell que tenen a les seleccions. També vull subratllar la feina dels seleccionadors i dels equips tècnics, que hi dediquen moltes hores i molta il·lusió. Per altra banda, des de la federació també es fan coses, com al centre d’alta tecnificació d’handbol femení.

Ha millorat molt l’handbol femení català, és un pas més en la qualitat de les jugadores, una bona eina que ens proporciona el Consell Català de l’Esport. Però també em sembla important destacar la feina dels clubs: les jugadores de l’equip infantil, que ha estat campió a Galícia, no estan al CATH. Crec, en definitiva, que l’èxit del handbol femení català es deu als clubs, als entrenadors i a la col·laboració que hi ha entre tots plegats amb la Federació Catalana d’Handbol.

I tant. Visc en aquesta comarca i conec molt bé els seus clubs i la manera com treballen. Vaig començar a Canovelles i he estat també a Granollers i a la Roca. El Consell Esportiu té una lliga d’alevins i benjamins molt ben muntada, a la qual venen equips d’altres territoris. És normal que tot plegat quedi reflectit en les seleccions.