tennis
obert d’Austràlia
Memòries d’Austràlia
Federer i Nadal tornen a ser els favorits per repetir la final excelsa del 2017 amb el permís del sis cops campió Djokovic i de l’àmplia fornada d’aspirants liderada per Dimitrov, Zverev, Thiem, Cilic, Del Potro i Kyrgios
Tant el darrer precedent com el curt bagatge de l’arrencada del curs atorguen la condició de favorit al Melbourne Park a Roger Federer, que defensa el títol de campió de l’obert d’Austràlia. No en va, el suís, que debutarà dimarts contra l’eslovè Aljaz Bedene (51è) en un partit inèdit, arriba amb el seu segon títol en la copa Hopman sota el braç mostrant-se inflexible amb el seus qualificats rivals: Sugita, Sock, Khatxanov i Zverev. De fet, diríem que la voluntat popular aposta pel geni tret dels lògics xovinismes pels primeres espases de cada país. Sobre el paper, el gran rival del cinc cops vencedor (2004, 2006, 2007, 2010 i 2017) serà el balear Rafa Nadal, que només atresora una corona a l’estiu austral (2009), però que l’any passat va excel·lir en la final vintage i en la resta del curs. Austràlia va escenificar el retorn dels dos grans jugadors, els homes que més Grand Slams han guanyat en l’era oberta i que tornaran a rivalitzar. També s’espera molt del retorn de Novak Djokovic, una bala perduda per la seva condició de cap de sèrie número14 que, si progressa, entrarà en conflicte amb algun altre dels grans favorits més aviat del que seria desitjable. En condicions normals, el balcànic s’hauria d’enfrontar amb el perillós l’alemany Alexander Zverev en els vuitens. Federer esperaria a semifinals. Djokovic ha guanyat el títol en sis ocasions: 2011, 2010, 2013, 2015 i 2016.
Rafa Nadal (1), que debuta avui contra el veterà dominicà Víctor Estrella en un partit mai vist, i el búlgar Grigor Dimitrov van per la part de dalt del quadre i podria repetir la gran semifinal que l’any passat es va fer seva el manacorí en cinc sets. També cal tenir en compte a l’hora d’enumerar els aspirants l’austríac Dominic Thiem, tot i que el seu rendiment més alt l’ofereix sobre terra i al croat Marin Cilic, experimentat en les grans cites. El mateix cas que l’argentí Juan Martín del Potro. De la mateixa manera, no es pot oblidar el jugador local Nicvk Kyrgios. Malgrat els seus estirabots habituals, té una gran classe sobre superfície ràpida.
Absències i retorns
Es trobarà a faltar l’escocès Andy Murray, que mai no s’ha doctorat al Melbourne Park, però que va arribar a cinc finals. Tampoc no hi serà el japonès Kei Nishikori, que segueix aspirant a fer-ne alguna de grossa quan el seu canell el deixi en pau i superi el vertigen de les grans cites. Tornen a l’escena després de sengles lesions, en canvi, el suís Stan Wawrinka, amb molts dubtes físics però recordant el títol que va guanyar el 2014 contra un Nadal mig lesionat, i el canadenc Milos Raonic, que espera ressituar-se a partir del seu servei estratosfèric.
Els catalans
El mataroní Albert Ramos (21) serà l’únic català en el quadre masculí individual. Debutarà dimarts contra el jove valor nord-americà Jared Donaldson (55è), un rival emergent amb destresa en pista ràpida. Ramos no ha superat mai la segona eliminatòria en les seves sis participacions i té poc a perdre.
La gran basa seran els dobles masculins, amb dues parelles que sempre aspiren a tot. Marcel Granollers i el croat Ivan Dodig repeteixen enguany després d’un primer curs junts en què es van escolar en la copa Masters. L’any passat van arribar a quarts a Austràlia. Amb Pablo Cuevas de parella, Granollers va jugar les semifinals el 2016 i també havia arribat a la penúltima eliminatòria el 2013 amb Marc López. El campió olímpic jugarà al costat de Feliciano López.
LA FRASE
El fenomen Alex de Minaur
El rus de 21 anys Daniïl Medvedev (84è) va vèncer ahir a Sydney per 1-6, 6-4 i 7-5 l’australià de 18 anys criat a Alacant Alex de Minaur (167è) en la final més jove de la història de l’ATP superant la d’Indian Wells, que el 2007 van disputar Rafa Nadal (20) i Novak Djokovic (19). Entrenat per Lleyton Hewitt però format al CA Montemar d’Alacant, De Minaur va arribar a les semifinals a Brisbane la setmana passada i serà el nou ídol dels espectadors aussies. El seu talent i la seva força mental li han permès derrotar jugadors de la talla de Raonic, Paire, Feliciano o Verdasco. L’any passat, de fet, ja va guanyar un partit al Melbourne Park contra l’austríac Gerald Melzer. En el torneig d’Auckland, d’altra banda, el castellonenc Roberto Bautista (5) va derrotar en la final l’argentí Juan Martín del Potro (2) per 6-1, 4-6 i 7-5. És el setè títol en la carrera del polivalent Bautista, que ja havia guanyat el torneig neozelandès el 2016.
Kerber guanya el títol a Sydney i proclama el seu retorn
Sense Serena Williams, la vigent campiona després de superar la seva germana Venus en una final fratricida, el reguitzell d’aspirants al títol és ben obert. La campiona del 2016, l’alemanya Angelique Kerber, va tenir una davallada el curs passat, però ha començat amb empenta el 2018 i ha reingressat de ple en les apostes. Després de fer una bona copa Hopman, ahir a Sydneyva guanyar el títol per un doble 6-4 contra l’australiana Ashleigh Barty. La teutona espera tornar a les posicions capdavanteres del rànquing WTA. De fet, va ser a Melbourne on va iniciar el seu camí de roses en la final contra Serena del 2016, que la va acabar enlairant fins al número 1. També entra sempre en les apostes la jugadora del CT Barcino Garbiñe Muguruza, tot i que el seu estat físic li ha impedit progressar fins ara tant a Brisbane –rampes– com a Sydney –molèsties a l’esquena– i el seu rendiment és una incògnita, malgrat que dissabte va assegurar: “Cada dia estic millor.” Les altres grans aspirants són la romanesa i número 1 Simona Halep, la danesa Caroline Wozniacki, la ucraïnesa Elina Svitolina i la txeca Karolina Pliskova. Cap, però, ha guanyat mai un Grand Slam. La que sí que ha tastat la gloria i torna a estar al peu del canó amb 37 anys és Venus Williams, que l’any passat va completar una temporada excelsa. Disset anys menys té la letona Jelena Ostapenko, vigent campiona de Roland Garros amb un joc molt agressiu que va enlluernar i que també formaria part del grup selecte d’aspirants. Una altra absència il·lustre a banda de la de Serena és la de Vicktoria Azarenka, campiona el 2012 i el 2013. La bielorussa té problemes personals. Per contra, el torneig viurà el retorn de Maria Xaràpova. Una mostra del partit de quarts del 2016 va ser el detonant de la sanció d’un any i mig que van imposar a la russa. Dos anys després, torna il·lusionada amb ganes de fer parlar. Va ser campiona el 2008 i finalista el 2007, el 2012 i el 2015.
Notícies
Divendres,15 novembre 2024