La gent s’abra­ona sobre la barana de la part més baixa de la grada del pavelló de l’Egara. Si s’asse­uen no veuen la línia que queda gai­rebé a l’altura de les ban­que­tes que estan incrus­ta­des sota la grada. Per això tot­hom està dret. El pavelló està ple i hi ha caliu per veure el par­tit pel bronze i la final del cam­pi­o­nat de Cata­lu­nya que s’ha dis­pu­tat durant un cap de set­mana frenètic.

“Sem­pre m’ha agra­dat l’hoquei sala. És ràpid, vistós..., però es fa curt. Aquest any només hem jugat un cap de set­mana”, diu un dels juga­dors quan acaba el par­tit i es camu­fla entre els fami­li­ars i amics que l’han vin­gut a veure. La final la dis­pu­ten el Ter­rassa i el Barça, equips que llui­ten per no bai­xar en la divisió d’honor d’hoquei sobre herba. “Les diferències s’igua­len, els par­tits són més dis­pu­tats i pas­sen mol­tes més coses”, ana­litza Roger Palla­rols, tècnic del Junior, que va aca­bar quart en el cam­pi­o­nat de Cata­lu­nya.

L’hoquei sala agrada, però ningú hi dedica temps ni esforços. Els juga­dors i les juga­do­res s’ho pas­sen bé, com­pe­tei­xen durant l’atu­rada de la lliga d’hoquei sobre herba i aga­fen ritme per afron­tar el segon tram del curs, on es juguen els títols impor­tants de la tem­po­rada. Des de mit­jan novem­bre fins a finals de febrer la lliga para i els que no van con­vo­cats amb les selec­ci­ons espa­nyo­les s’estan molt de temps sense com­pe­tir. Només el cam­pi­o­nat de Cata­lu­nya –en el cas dels con­junts cata­lans– i l’hoquei sala satis­fan la neces­si­tat de com­pe­tir. “Estem reduint els calen­da­ris per als juga­dors que van a la selecció. Però n’hi ha molts més en el món de l’hoquei de casa nos­tra”, ana­litza Fede González, entre­na­dor del Barça, campió de Cata­lu­nya i únic repre­sen­tant català en el cam­pi­o­nat d’Espa­nya que es dis­puta el cap de set­mana que ve a Màlaga. “Durant una època, els juga­dors que tenien menys pro­ta­go­nisme dona­ven el màxim a l’hoquei sala per gua­nyar-se un lloc, aga­far con­fiança i minuts. Genera com­pe­ti­ti­vi­tat, millora molts aspec­tes del joc i bene­fi­cia el nivell”, diu Palla­rols, que lamenta que el Junior no pugui afron­tar el viatge a la ciu­tat anda­lusa per al tor­neig esta­tal. L’equip femení de l’enti­tat sant­cu­ga­tenca sí que dis­pu­tarà aquest cap de set­mana el tor­neig esta­tal a l’INEF de Bar­ce­lona.

Els pro­ble­mes econòmics, que han fet estralls en aquest esport i que han fet que el nivell de les com­pe­ti­ci­ons espa­nyo­les baixi, també han reper­cu­tit en la moda­li­tat de sala. L’any 2012 la fede­ració va pren­dre la decisió de des­fer la selecció espa­nyola d’hoquei sala. “Si hi hagués un com­bi­nat que par­ti­cipés en cam­pi­o­nats con­ti­nen­tals, segur que els clubs hi dedi­ca­rien més temps”, coin­ci­dei­xen Fede González i Roger Palla­rols. “La moda­li­tat d’hoquei sala és resi­dual i no li veig futur a nivell de pri­mers equips. Els entre­na­dors no hi dedi­quen temps. Crec que és una bona manera de poten­ciar l’hoquei sobre herba a les esco­les, als cen­tres edu­ca­tius, i per poten­ciar la cres­cuda de fit­xes fede­ra­ti­ves, però no crec que hi torni a haver una revi­fada de l’hoquei sala. De totes mane­res, no tanco cap porta”, ana­litza San­ti­ago Deó, pre­si­dent de la Fede­ració Espa­nyola d’Hoquei. “És una magnífica manera de poten­ciar l’hoquei perquè neces­si­tes menys efec­tius i unes ins­tal·laci­ons més sen­zi­lles i menys cares, però no ens podem que­dar aquí. Amb qua­tre patro­ci­na­dors i una mica d’afecte tin­dries una lliga atrac­tiva”, con­tra­posa Fede Gonzàlez.

“Hi ha poca tra­dició i pocs calés, però no ens podem resig­nar per això”, con­si­dera el tècnic del Barça, que és un dels entre­na­dors més reco­ne­guts en la moda­li­tat d’hoquei sala. “El tema de l’indoor és una dis­cussió que dura i sem­pre hi és. Però no avan­cem, no se sen­ten pro­pos­tes. És una flama que s’està apa­gant len­ta­ment”, con­clou Roger Palla­rols.