Ezeala torna a somriure
Rugbi. El jugador català del Clermont es troba perfectament i ja s’entrena, tot i que sense pilota, quan fa un mes de l’espectacular commoció que va patir en el seu debut en el Top 14
Avui fa exactament un mes del dia del debut de Samu Ezeala en el Top 14. En un escenari imponent, l’U Arena de Nanterre, contra el Racing 92, amb 18 anys acabats de fer i vestint la samarreta de l’ASM Clermont, el jove jugador català estava protagonitzant una notable actuació quan, en el minut 58, va mirar d’obstruir la carrera del monumental Vitrimi Wakatawa i se li va apagar la llum. “No recordo la jugada. El meu primer record ja és a l’hospital”, va explicar en aquest diari 72 hores més tard, quan es començava a recuperar. “A partir d’ara no m’arronsaré, aniré amb les mateixes ganes. El que sí que faré és treballar la manera de posar el cap adequadament en els placatges”, assegurava també. Un dies després, va revelar la conversa que havia tingut amb l’entrenador del primer equip de Clermont, Franck Azéma, sobre la jugada que el va deixar sense coneixement durant més d’un minut: “Em va dir que havia tancat perfectament les opcions de l’atacant amb la meva carrera i, quan li vaig preguntar com podria millorar la tècnica que havia usat, em va respondre amb una pregunta... No el vas fer caure? Doncs ho vas aconseguir! Vam riure molt.”
Ironies al marge, l’espectacular commoció que va patir Samu Ezeala va provocar un intens debat a França el mes passat. En un esport de contacte com el rugbi, amb professionals cada cop més ben preparats físicament, és perillosa la participació d’esportistes tan joves? La polèmica s’agitava mentre el jugador rebia mostres de suport des de tot arreu. En tot cas, ell i el seu entrenador van deixar ben clar que estava perfectament preparat, físicament i mentalment, per debutar amb el primer equip. “El que em va passar li hauria passat a qualsevol altre en un placatge com el que vaig fer davant d’un rival com Wakatawa”, afegia Ezeala que, per altra banda, no amagava el seu temor que, a partir d’ara, Azéma estigui pressionat a l’hora de decidir si el fa jugar o no.
Un mes després d’aquell sonat debut en el Top 14, Samuel Ezeala es troba perfectament i ja ha començat a entrenar-se. “He anat a poc a poc. La primera setmana només vaig fer bicicleta, per suar una mica. La segona va ser més dura, amb sessions de càrdio al vuitanta per cent. Ara encara no treballo amb els companys, ni he tocat la pilota... ”, explica a L’Esportiu. “Em trobo molt bé, no noto res ni tinc seqüeles. Faig vida normal, però hem de respectar el protocol que fixa la competició després d’una lesió com la que he tingut”, afegeix. Pel que fa a Franck Azéma, de moment, només li dona confiança. “No m’ha dit si em farà jugar o no. Tan sols em diu que està content de com vaig jugar i que vol que em recuperi al més aviat possible perquè pugui tornar a jugar, amb l’equip sub-22 o amb el primer equip. Però no vol que ens precipitem.”