L’hora de les estrelles

Els Jocs sempre apleguen multitud de figures, algunes ja llegendàries, que en pocs dies lluiten per allargar un palmarès normalment ja extraordinari. Dos dels noms propis a Pyeongchang són el nord-català Martin Fourcade i l’esquiadora de Colorado Mikaela Shiffrin, cridats a ser protagonistes destacats pràcticament des del primer dia.

Fourcade surt avui mateix a la pista de biatló (12.15 h) a la recerca de la primera de les cinc medalles individuals a les quals aspira, la d’esprint (10km). A casa seva ja en va guanyar set, més que qualsevol altre esportista francès. Aquestes, a diferència de les que assoleix en la copa del món, no les regala als seus seguidors.

Tot i que l’esprint és una modalitat en què ha dominat en la copa del món des del 2012 tampoc és la seva preferida. Amb 10 km qualsevol error es paga car, ja que és més difícil remuntar. La precisió en els trets ha de ser absoluta. A Sotxi, quan ja era el número 1 del món, va ser sisè. El noruec Johannes Boe es presenta com el seu principal rival.

Demà a la matinada (2.15 h) les mirades estaran posades sobre la nord-americana Mikaela Shiffrin, que ahir va confirmar que competirà en totes les proves d’esquí alpí: descens, eslàlom, eslàlom gegant, eslàlom supergegant i la combinada. La gran dominadora de la copa del món dels dos últims anys ja va ser a Sotxi la campiona olímpica jove en un eslàlom (18 anys) i arriba a Corea en un moment de forma extraordinari. Després del seu triomf a Rússia, l’esquiadora no va amagar que havia somiat a guanyar “cinc medalles d’or en els següents Jocs Olímpics”. Probablement un objectiu utòpic, sobretot perquè en el descens i el supergegant no és la millor. En les proves de velocitat no és la millor, i menys tenint en compte l’estat de forma de Lindsey Vonn, però l’eslàlom gegant de demà serà un primer senyal de si aquell somni de la jove Shiffrin fa quatre anys era realment un desig impossible.