El Bordils va encadenar contra el Cisne el cinquè triomf a casa, fet que li permet mantenir-se fora de la zona de descens en la batalla total que mantenen mitja dotzena d’equips per fugir dels tres últims llocs. L’equip va tornar a demostrar que no només pot plantar cara a tots els grans de la categoria, sinó que els pot superar si exhibeix les seves millors virtuts, defensa ferotge i joc col·lectiu en atac.

El Bordils va manar des del principi, però els deu primers minuts no van ser fàcils. Va faltar fluïdesa en atac i algunes pèrdues infantils van mantenir sempre els gallecs dins el partit. A partir de llavors, però, l’equip va atacar amb més encert la dura defensa 6-0 dels visitants, que al davant també es van trobar una roca a l’hora d’afrontar cada jugada, sobretot per la presència immensa de David Masó. La bona feina a la pista es va traduir en una diferència de quatre gols en el descans (15-11).

Després de la represa, l’equip va tenir una crisi, sobretot en atac. Nou minuts sense marcar van acostar el Cisne a dos gols (15-13). Però l’atac dels de casa, comandat per Sergi Mach i Arnau Palahí, va tornar a carburar i els visitants només aconseguien fer la goma. En els últims minuts, l’entrenador visitant, que ja veia que els seus jugadors no se’n sortirien, va ordenar una doble defensa mixta a Mach i Palahí, una situació que va crear problemes al Bordils en el partit contra l’Ikasa Madrid. Aquesta vegada, Sergi Catarain va decidir canviar el porter i atacar amb un primera línia més, fet que va permetre l’equip trobar espais i continuar manant en el partit. Al final, els de casa van completar una de les seves actuacions més brillants de la temporada, demostrant que la progressió en el joc de l’equip continua.

La visita de dissabte vinent a la pista de l’Amenábar –només un punt menys– tornarà a ser decisiva. Ningú sembla rendir-se a la part de baix.