Un triomf col·lectiu

El Bor­dils va enca­de­nar con­tra el Cisne el cinquè tri­omf a casa, fet que li per­met man­te­nir-se fora de la zona de des­cens en la bata­lla total que man­te­nen mitja dot­zena d’equips per fugir dels tres últims llocs. L’equip va tor­nar a demos­trar que no només pot plan­tar cara a tots els grans de la cate­go­ria, sinó que els pot superar si exhi­beix les seves millors vir­tuts, defensa ferotge i joc col·lec­tiu en atac.

El Bor­dils va manar des del prin­cipi, però els deu pri­mers minuts no van ser fàcils. Va fal­tar fluïdesa en atac i algu­nes pèrdues infan­tils van man­te­nir sem­pre els gallecs dins el par­tit. A par­tir de lla­vors, però, l’equip va ata­car amb més encert la dura defensa 6-0 dels visi­tants, que al davant també es van tro­bar una roca a l’hora d’afron­tar cada jugada, sobre­tot per la presència immensa de David Masó. La bona feina a la pista es va tra­duir en una diferència de qua­tre gols en el des­cans (15-11).

Després de la represa, l’equip va tenir una crisi, sobre­tot en atac. Nou minuts sense mar­car van acos­tar el Cisne a dos gols (15-13). Però l’atac dels de casa, coman­dat per Sergi Mach i Arnau Palahí, va tor­nar a car­bu­rar i els visi­tants només acon­se­guien fer la goma. En els últims minuts, l’entre­na­dor visi­tant, que ja veia que els seus juga­dors no se’n sor­ti­rien, va orde­nar una doble defensa mixta a Mach i Palahí, una situ­ació que va crear pro­ble­mes al Bor­dils en el par­tit con­tra l’Ikasa Madrid. Aquesta vegada, Sergi Cata­rain va deci­dir can­viar el por­ter i ata­car amb un pri­mera línia més, fet que va per­me­tre l’equip tro­bar espais i con­ti­nuar manant en el par­tit. Al final, els de casa van com­ple­tar una de les seves actu­a­ci­ons més bri­llants de la tem­po­rada, demos­trant que la pro­gressió en el joc de l’equip con­ti­nua.

La visita de dis­sabte vinent a la pista de l’Amenábar –només un punt menys– tor­narà a ser deci­siva. Ningú sem­bla ren­dir-se a la part de baix.