Un sospir

“Preferiria quart per la cua i tenir un coixí de tres punts, per tenir algun desplaçament tranquil i poder fer una bona gestió del grup”, reconeixia Catarain sobre el sospir en què conviuen els equips que lluiten per no baixar, multitud: “Ens dona més marge de maniobra, no més tranquil·litat: hi ha més gent al sarau.” I repassava, sobre la situació dels seus rivals: “Lanzarote té un calendari complicat, Aranda el té bé i crec que sortirà fàcilment. Palma també pot sortir perquè té bon calendari, i l’altre és Zarautz, que no té un calendari fàcil. El que el té dolent i mal pronòstic, per mi, és l’Alacant, que té 16 punts i un calendari força dolent: acabarà entrant a la guerra. Madrid i Covadonga tenen bon calendari però complicat. Haurien de sumar massa punts i fer-ho fora. No crec que ho facin.”

La pressió

Els bascos, que van guanyar 22-30 al mes d’octubre i van fer que l’inici del Bordils fos el pitjor en cinc anys en la categoria (cuer amb 0-4), van perdre de 15 al camp del líder (37-22). “És un rival directe i li podríem causar problemes. Ens han de guanyar obligatòriament; per aconseguir la salvació han de fer-ho. Hem de jugar amb aquesta pressió, la mateixa que el Ciudad Real, que està passant un mal moment. Havien de fer un equip per jugar la fase d’ascens i pujar a l’Asobal i estan tenint problemes, que es poden agreujar”, va dir Catarain sobre el plantejament que els ha dut a sortir del pou: traspassar la pressió als rivals. “Si som capaços de controlar la seva primera línia tindrem possessions llargues per desgastar la seva defensa i jugar amb amplitud, per no topar amb ells”; aquesta és la premissa perquè el Bordils pugui tornar a sumar a fora, la clau per no baixar, perquè sense els tres punts que du a la carretera estaria en descens. Pel tècnic, impedir el parcial d’inici de l’Amenabar és la primera pedra. Que el marcador sigui baix, imperatiu: “Ens acostaríem a 30 i és molt perillós.”