Una tova monumental

El Bor­dils va encai­xar una con­tun­dent der­rota con­tra el pri­mer equip que va gua­nyar aquest curs després del seu pit­jor inici en cinc anys a Plata, el Ciu­dad Real. És la cin­quena dels blanc-i-verds per una diferència de 8 gols, dues de les quals a casa.

El Bor­dils va tenir la pri­mera pos­sessió. I, en la cin­quena, havia per­dut qua­tre pilo­tes i l’altra havia aca­bat en llançament, al pal. Amb 4-0, David Masó va fer el 4-1 i, quan Arnau Palahí va fer el segon, el mar­ca­dor del Qui­jote Arena ja anava pel minut 18 i el resul­tat era 12-2. “És l’inici antagònic al que havíem par­lat. La defensa 6-0 no ha fun­ci­o­nat, amb la baixa d’última hora de Joan Vila­nova”, va dir Sergi Cata­rain, que amb la pressió local a la pri­mera línia va recórrer al doble pivot ofen­siu i, el Bor­dils, va fer un 0-4 abans del des­cans (15-7). “Com a mínim hem sor­tit amb bones sen­sa­ci­ons. No ens enga­nyem, amb un punt més de calma i vete­ra­nia els donem més pro­ble­mes. Amb 23-19 teníem pos­sessió”, asse­gu­rava el tècnic del Bor­dils, que en la segona mei­tat va plan­te­jar defen­ses alter­na­ti­ves en les quals va bri­llar Xicu Rei­xach. El 5 per par­tida doble, Mach i Pou van fer un altre 0-4 per ajus­tar el resul­tat (21-17) quan fal­ta­ven 9 minuts per al final i abans d’un inter­canvi que aca­ba­ria amb el 23-19 i pos­sessió del Bor­dils, que per­dria la pilota i es veu­ria pena­lit­zat amb una exclusió que no va poder ges­ti­o­nar.

“Hem donat la cara i hem fet un sacri­fici impor­tant: quan perds 12-1 el més nor­mal és llençar el par­tit”, va dir Cata, que apun­tava el comú deno­mi­na­dor de les der­ro­tes de 8: “Són par­tits que es tren­quen molt ràpid i tots van allà mateix: la pèrdua de pilo­tes en la pri­mera mei­tat.” “Ha jugat tot­hom i han fet una molt bona apor­tació: Comas a la por­te­ria 45 minuts, molt bé. I Pou en la defensa de ter­cer. Ens ajuda a créixer indi­vi­du­al­ment i com a col·lec­tiu”, afe­gia.