Minut zero

La sortida de jugadors per fer el salt al professionalisme els darrers anys –Marc Canyigueral i Edu Nonó a l’Asobal i Esteve Ferrer a França– va viure un nou capítol, al juny, amb la marxa de Dalmau Huix per anar amb el Torrelavega; també a plata. “Des del primer dia. Si tens sis baixes, siguin més o menys importants, com Oriol Masmiquel, que tenia uns quilos que en defensa ens haurien anat de luxe, o Enric Pedraza, que sí que tenia pocs minuts però hauria jugat el que li donessin les cames. Perds peces que haurien estat importants. O Dalmau, que és primera línia que pot jugar a per tot i defensar. I tenia un pes important” afirmava divendres el tècnic del Bordils, que després s’ha trobat amb més baixes, com Gerard Farrarons i Karl Bogo, lesionats de llarga durada i recentment intervinguts. “Estem competint amb gent que estava al segon equip i que són de la casa però que ara no els toca fer aquest paper” exposava Catarain respecte d’Adrià Fornés, júnior de primer any que tot el curs passat el va passar en blanc, i Ferran Oliver. Però és que el pes ofensiu també recau, i de quina manera, en joves com Arnau Palahí (21 anys) i Sergi Mach (20). La sortida de Pep Reixach al Fraikin a l’agost, també va doldre molt a Bordils, sobretot per les formes del conjunt vallesà.

Els infortunis

Farrarons es va lesionar el 9 d’agost i, quan va poder tornar, el 2 de desembre en el duel contra el líder (triomf per 28-22), va recaure quan feia només quatre minuts que era a pista en la mateixa acció que va fer el 12-7 des de l’extrem dret; la posició de l’ara jugador del Granollers i la de Combis, que no pot jugar fora de casa per motius laborals. No va ser, el del 2, l’únic gol que va acabar malament. Marc Prat es va fer un trencament al bíceps femoral de vuit centímetres amb afectació al tendó, en l’últim partit abans de Nadal amb el Madrid (23-22). El capità, amb tres intervencions d’encreuats en el seu historial, es va esparracar en el 5-4, en el minut 12 d’un partit que va començar de titular i quan va fer el seu primer gol, al contraatac i després de dos errors des de l’extrem. “És una patacada molt forta. Pel que dona a la pista i la seva presència, pels altres equips i pel nostre. I és veritat que sempre, a cada entrenament, hi és. No falla”, afirmava el tècnic. El darrer dels infortunis, el de Mario Martínez. Baixa a l’estiu després del seu primer curs a l’equip, el lateral provinent de la Roca va tornar a mig curs i, en el darrer partit al Blanc i Verd, es va afegir a la llista de baixes amb un edema ossi al cap del peroné. “Perdre’l ara que començava a agafar el ritme és una decepció. I ho arrosseguem des del juny, juliol, agost...”, es resignava Sergi Catarain.