Pau Cam­pos, tècnic del Bor­dils les vuit últi­mes tem­po­ra­des, les qua­tre ante­ri­ors a plata –ahir a la grada, com Jordi Ribera i Pas­qui–, deia sovint que per­dre un par­tit a casa i veure com el rival cele­bra el tri­omf fa valo­rar la gesta que suposa tenir el Bor­dils en la segona cate­go­ria de l’hand­bol esta­tal. Que fos el filial del Barça el que fent pinya fes­tegés haver gua­nyat d’un gol l’altre con­junt català de la cate­go­ria n’és el dar­rer exem­ple, amb els dos juga­dors del Barça que defen­sa­ven el cen­tre amb ram­pes els dos últims minuts. I Palahí encara va arri­bar a llançar la pilota que hau­ria ser­vit per empa­tar a 22. Va anar fora, a diferència del 26-26 a la Ciu­tat Espor­tiva Joan Gam­per de Sant Joan Despí, en la pri­mera volta.

El resul­tat, la pri­mera der­rota del Bor­dils a casa des del novem­bre, trenca una ratxa de cinc tri­omfs seguits a casa i fa que els blanc-i-verds tor­nin al des­cens, amb els matei­xos punts que Aranda i Cova­donga i a un de Palma del Río i Lan­za­rote; pre­ci­sa­ment els qua­tre con­junts que han de pas­sar pel Blanc i Verd fins a final de lliga.

El par­tit es resu­meix en els dos par­ci­als encai­xats pels de Sergi Cata­rain. El pri­mer 0-4 va arri­bar amb l’empat a 7 després dels gols de Palahí, Mach de penal i Márquez amb la por­te­ria blau­grana buida. Amb l’entrada de Pep Rei­xach, ova­ci­o­nat en la pre­sen­tació, el Barça va mar­xar 7-11 i entre Hos­pi­tal, Palahí, Pep i Oli­ver assis­tit per Mach van igua­lar el duel per tenir el pri­mer avan­tatge abans del des­cans (13-12, Hos­pi­tal de nou amb Mach dese­qui­li­brant). La màxima va ser en el 4’ de la segona, amb Palahí en amenaça de pas­siu –una cons­tant en l’atac local– (16-13). L’entrada de Pep a la rotació va tor­nar a ser malas­truga: 0-5 (18-21, Vaquer per baix, de Cullera). Amb dos pivots ofen­sius, Márquez ajus­tava el resul­tat a un minut i mig, que seria per l’atac del Barça, tan nar­co­tit­zant com el cri­teri dels àrbi­tres, que van dese­qui­li­brar el duel par­ti­cu­lar per l’hege­mo­nia a plata.