Marc Soler (Movistar) és la nova sensació del ciclisme internacional després de la demostració estel·lar d’ahir en la París-Niça, en una jornada moguda i nerviosa, amb sis ports en 111 km. El vilanoví va sorprendre amb un atac llunyà que li va permetre avançar en la general corredors contrastats com Simon Yates (Mitchelton), els germans Ion i Gorka Izagirre (Bahrain) i el belga Tim Wellens (Lotto), i als 24 anys es va embutxacar la seva primera cursa per etapes. La jornada va ser completa per al ciclisme català, ja que el sabadellenc David de la Cruz (Sky) es va adjudicar l’etapa i va repetir l’èxit de l’edició passada.

Fa temps que els experts pronostiquen que Soler serà un referent en curses d’una o tres setmanes, i ahir va deixar detalls de molta qualitat. Va fer un altre pas endavant en una de les curses de referència del panorama internacional i va confirmar que no és cap casualitat que a la seva trajectòria ja hi llueixi un Tour de l’Avenir –una prova que han guanyat alguns dels més il·lustres– i la tercera posició en la darrera Volta.

Soler va encarar l’etapa final de la París-Niça amb un desavantatge de 46 segons respecte a Yates i d’una vintena respecte a Izagirre i Wellens. Tots ells amb cames de sobres per defensar-se en la general. Però el vilanoví va sortir amb les idees clares. Havia avisat l’equip que intentaria capgirar la situació i atacar de lluny com quan era un xaval i es divertia damunt la bicicleta sense fre i col·leccionava copes fruit de moviments desenfrenats, de cops calents, que gairebé sempre li sortien bé. Ahir, també.

Va atacar a l’últim tram del coll de la Peille, quan encara faltaven quasi una cinquantena de quilòmetres per arribar a Niça. De la Cruz va ser l’únic que el va seguir, mentre que la resta de favorits els van deixar fer. Al cap de poc, van caçar Julian Alaphilippe (Quick Step i Omar Fraile (Astana) i el francès es va despenjar. Mentre que els dos catalans i el basc es van entendre i van arribar a tenir una diferència d’un minut i mig respecte als altres favorits. Fraile es va avançar uns metres al coll d’Eze, i De la Cruz, al dels Quatre Chemins, però els tres es van reagrupar en el descens final. Mentrestant, els perseguidors, liderats per Yates, intentaven reduir la diferència, una acció que es va veure alterada per la caiguda dels germans Izagirre. Soler va incrementar el ritme en els últims instants conscient del valor de cada segon i es va desentendre de la victòria d’etapa, que al final va ser per a De la Cruz, després de superar Fraile a la mateixa línia de meta al clàssic passeig dels Anglesos.

Soler es va convertir en el primer ciclista que guanyar la classificació general i la dels joves alhora, després d’Alberto Contador el 2007. Precisament, el madrileny s’havia caracteritzat per atacs llunyans i en les dues últimes edicions de la París-Niça en va fer, encara que al final no li van permetre guanyar i es va quedar a quatre i a dos segons de la victòria final. Ahir, Soler se’n va sortir i va acaparar elogis de companys i mitjans a la meta, com el de Yates, que es va haver de conformar amb el segon lloc: “Ha guanyat un gran corredor.”