Sense estridències ni soroll. Diumenge, Franc Dinarès, de 30 anys, va ser designat millor jugador de la copa del Rei. Abans que el seu equip pugés al graó més alt del podi per aixecar el títol aconseguit a València, el jugador terrassenc rebia, de mans del president de la federació espanyola, Santiago Deó, el guardó que l’acreditava com a MVP. “Franc, selecció”, cridava la grada ratllada amb força. No seria la primera vegada perquè l’actual capità de l’Egara ja va vestir la samarreta de la selecció espanyola diverses vegades abans dels Jocs de Londres 2012. Aleshores, però, es va quedar fora de la darrera llista i va decidir dedicar els seus esforços únicament al seu club. “Té el nivell dels millors lliures del món però cadascú té les seves prioritats. Segur que el seleccionador estaria encantat de poder comptar amb ell”, sentencia Quico Cortès, porter de l’Egara i de la selecció espanyola.

Després d’una copa del Rei espectacular de l’Egara en què els ratllats van guanyar el Club de Campo (4-1), l’Atlètic (2-1) i el Polo (2-1), Dinarès va veure premiada la seva feina a l’eix de la defensa amb l’MVP. “És de tots. L’hoquei és un esport d’equip i un jugador no faria res per si sol”, deia, humil, després de la final. “Ens aporta serenitat, control i equilibri”, explica Siso Ventalló, l’actual tècnic de l’Egara, que, per les circumstàncies, va reconvertir Dinarès del mig del camp a l’eix de la defensa fa un any. “Abans tenia més pressió quan tenia la pilota i ara, de lliure, ho veu tot de cara i llegeix molt bé el joc”, hi afegeix Ventalló, que destaca l’importància de l’experiència de Dinarès per als joves talents que pugen del filial. “En el món de l’hoquei tothom va molt revolucionat i la majoria de jugadors són de metxa curta. Ell té un punt de serenor necessari i sap trobar el que necessita l’equip en qualsevol moment”, analitza Quico Cortès.

Dos anys al Braxgata belga i un al Berliner alemany han estat les experiències a l’estranger de Dinarès, que, en tornar, ha aixecat amb l’Egara la lliga del 2016 i la copa del 2018. “La maduresa del Franc i el seu gran moment van lligats amb els darrers títols i finals que hem disputat”, afirma el porter egarenc.

Als 30 anys, però, el capità egarenc ha pres la decisió de prioritzar la seva vida personal i professional, i deixarà l’elit de l’hoquei quan acabi el curs. “Tinc clar que vull acabar a dalt de tot. Guanyant títols”, deia diumenge quan el públic li demanava que es quedés. “No soc partidari de convèncer ningú perquè es necessita la motivació intacta per continuar, però tant de bo la trobi en el que queda de curs”, demana Quico Cortès. “Que no sigui l’últim títol que aixequi”, anhela Franc Dinarès, un valor segur gràcies a la seva serenitat.