ESPORTS
CICLISME
Sempre guanya el mateix
Alejandro Valverde repeteix triomf al final de la Molina i recupera el mallot de líder, amb 19 segons respecte a Egan Bernal (Sky), segon ahir
Exhibició final del Movistar amb ‘Bala’, Nairo i Marc Soler
Alejandro Valverde (Movistar) va recuperar el mallot de líder que havia perdut dimecres a Camprodon amb l’escapada de Thomas de Gendt (Lotto) –el belga, a 24:02 ahir, li va estalviar el protocol en el dia de més fred d’aquesta Volta– amb el triomf en l’etapa amb final a la Molina. Fa un any, el murcià ja es va situar líder a l’estació cerdana i va conservar la condició de número u fins al final a Montjuïc. Una circumstància que ara per ara només el colombià de l’Sky Egan Bernal (1997), segon ahir, podria discutir-li perquè el conjunt més combatiu fins ara, Mitchelton, té Adam Yates a 1:12 de Bala. Però Movistar, des de dilluns, s’ha mostrat intractable. “Bernal és un corredor molt fort, magnífic corredor que s’ha de tenir en compte”, deia Valverde sobre la nova perla colombiana, disset anys més jove que ell.
Focs
El final, des d’Alp, va ser un festival del conjunt navarrès, amb Marc Soler i Nairo Quintana atacant i seleccionant el cap de cursa per reduir-lo a cinc acompanyats de Valverde, Latour i Pinot. El vilanoví va ser el primer a quedar-se a 6 i mig de l’arribada i, a 5, quan Nairo ho intentava a la recerca del doblet (etapa per al colombià i general per a Valverde) ja estava a mig minut en un grup perseguidor liderat per Simon Yates. Bernal va ser el que va evitar el doble triomf perquè a 300 metres Nairo va cedir i, llavors, Valverde es va limitar a agafar el darrer revolt per dins i, sense canviar el ritme, sentenciar mirant enrere a 100 metres.
I falles
Un somriure d’orella a orella, encaixada de mans amb el cronista a l’espai tancat del control de signatures de Llanars com si ens coneguéssim de fa temps quan era el primer cop que parlàvem, després d’un iniciàtic “Som-hi Chavito!”. Més com a aficionat que com a periodista. “Bé, ja ho veurem, tampoc t’ho diré”, responia a la pregunta de si ahir treballaria per Simon Yates (quart en la general, a 6 segons de Valverde, segon) o seria ell el protagonista, encara amb el somriure d’alegria i fred, en menor mesura. “Aquesta zona la conec i vaig passar força anys a Girona i hi tinc amics. Hi ha molts colombians també, com a molts llocs, i estic content que hi hagi molts colombians també, així que avui hi haurà focs pirotècnics”, va dir Chaves als mitjans oficials de la Volta Catalunya, ja a dalt l’escenari de les signatures. Chavito es va endur el trofeu Albert Marià Peris, pel fet de ser el primer a passar pel cim més alt de la Volta –la Creueta, ahir, un cop suprimit Vallter–. El colombià ho va provar en solitari passat Berga i abans d’afrontar el primer port, coll de Jou. A Perafita, sense escapats, Valverde ja havia bonificat 3 segons i aleshores ja avantatjava de 15 el perseguidor més immediat –McCarthy (Bora)– i de 17 Simon Yates (Mitchelton) perquè De Gendt ja s’havia despenjat, amb 49,4 km recorreguts en la primera hora. Chaves va aprofitar un tall al quilòmetre 83 i, després, Rosskopf (BMC), Skujins (Trek) i Rossetto (Cofidis) s’hi van afegir, amb una mitjana de 46,2 en la segona hora. Movistar va tenir sempre la diferència controlada perquè mai va superar els dos minuts. “Sabíem que l’etapa era molt dura i que era molt difícil que un corredor sol arribés fins al final. Ha agafat una gran davallada, per anar sol. I després l’equip ha fet una tasca excepcional i ja heu vist tots la pujada”, va dir Valverde als mitjans, respecte als nervis del seu equip perseguint Chavito, amb 1:10 a dalt la Creueta.
Menjar i jugar
L’eslovè Matej Mohoric (Bahrain) liderava la cursa al primer pas per la Molina, baixant de la Creueta i amb Chaves i Valverde seguint-lo quan quedaven 25 quilòmetres. “Jo he sortit darrere d’ell perquè anava mig menjant i s’ha arriscat en dos revolts. He preferit parar i estar amb Chavito”, va explicar Valverde, que negava haver anat a buscar el líder. El Bahrain era llavors vuitè en la general i, amb Mohoric sol al davant, s’havia interpretat que el murcià anava a buscar el rialler colombià. Finalment, el que hauria fet és acabar de menjar bé per recuperar l’esforç en la finestra metabòlica i arribar en plenitud en el darrer ascens.
La traca
El cap de files de Bahrain (1994) va començar a pujar d’Alp en solitari i un minut respecte al pilot, en el qual ja hi havia els seus dos perseguidors anteriors. Llavors, Marc Soler va encendre la metxa del Movistar i ho va provar, amb Latour (AG2R) i Gesbert (Fortuneo). El vilanoví es va situar setè en la general i ja és el millor jove i el millor català. Darrere, els atacs anaven a tort i a dret i els tres millors homes del Movistar –millor equip– van acabar al davant amb només Latour i Bernal. “Quan era Soler sol el deixava. Nairo sol també per si guanyava l’etapa. I com que érem tres, jo només m’he dedicat a estar allà”, explicava el dorsal u sobre el desenllaç, de traca.