Focs

El final, des d’Alp, va ser un fes­ti­val del con­junt navarrès, amb Marc Soler i Nairo Quin­tana ata­cant i selec­ci­o­nant el cap de cursa per reduir-lo a cinc acom­pa­nyats de Val­verde, Latour i Pinot. El vila­noví va ser el pri­mer a que­dar-se a 6 i mig de l’arri­bada i, a 5, quan Nairo ho inten­tava a la recerca del doblet (etapa per al colombià i gene­ral per a Val­verde) ja estava a mig minut en un grup per­se­gui­dor lide­rat per Simon Yates. Ber­nal va ser el que va evi­tar el doble tri­omf perquè a 300 metres Nairo va cedir i, lla­vors, Val­verde es va limi­tar a aga­far el dar­rer revolt per dins i, sense can­viar el ritme, sen­ten­ciar mirant enrere a 100 metres.

I falles

Un som­riure d’ore­lla a ore­lla, encai­xada de mans amb el cro­nista a l’espai tan­cat del con­trol de sig­na­tu­res de Lla­nars com si ens coneguéssim de fa temps quan era el pri­mer cop que parlàvem, després d’un iniciàtic “Som-hi Cha­vito!”. Més com a afi­ci­o­nat que com a peri­o­dista. “Bé, ja ho veu­rem, tam­poc t’ho diré”, res­po­nia a la pre­gunta de si ahir tre­ba­lla­ria per Simon Yates (quart en la gene­ral, a 6 segons de Val­verde, segon) o seria ell el pro­ta­go­nista, encara amb el som­riure d’ale­gria i fred, en menor mesura. “Aquesta zona la conec i vaig pas­sar força anys a Girona i hi tinc amics. Hi ha molts colom­bi­ans també, com a molts llocs, i estic con­tent que hi hagi molts colom­bi­ans també, així que avui hi haurà focs pirotècnics”, va dir Cha­ves als mit­jans ofi­ci­als de la Volta Cata­lu­nya, ja a dalt l’esce­nari de les sig­na­tu­res. Cha­vito es va endur el tro­feu Albert Marià Peris, pel fet de ser el pri­mer a pas­sar pel cim més alt de la Volta –la Cre­ueta, ahir, un cop supri­mit Vall­ter–. El colombià ho va pro­var en soli­tari pas­sat Berga i abans d’afron­tar el pri­mer port, coll de Jou. A Pera­fita, sense esca­pats, Val­verde ja havia boni­fi­cat 3 segons i ales­ho­res ja avan­tat­java de 15 el per­se­gui­dor més imme­diat –McCarthy (Bora)– i de 17 Simon Yates (Mitc­hel­ton) perquè De Gendt ja s’havia des­pen­jat, amb 49,4 km recor­re­guts en la pri­mera hora. Cha­ves va apro­fi­tar un tall al quilòmetre 83 i, després, Rosskopf (BMC), Sku­jins (Trek) i Ros­setto (Cofi­dis) s’hi van afe­gir, amb una mit­jana de 46,2 en la segona hora. Movis­tar va tenir sem­pre la diferència con­tro­lada perquè mai va superar els dos minuts. “Sabíem que l’etapa era molt dura i que era molt difícil que un cor­re­dor sol arribés fins al final. Ha aga­fat una gran dava­llada, per anar sol. I després l’equip ha fet una tasca excep­ci­o­nal i ja heu vist tots la pujada”, va dir Val­verde als mit­jans, res­pecte als ner­vis del seu equip per­se­guint Cha­vito, amb 1:10 a dalt la Cre­ueta.

Men­jar i jugar

L’eslovè Matej Moho­ric (Bah­rain) lide­rava la cursa al pri­mer pas per la Molina, bai­xant de la Cre­ueta i amb Cha­ves i Val­verde seguint-lo quan que­da­ven 25 quilòmetres. “Jo he sor­tit dar­rere d’ell perquè anava mig men­jant i s’ha arris­cat en dos revolts. He pre­fe­rit parar i estar amb Cha­vito”, va expli­car Val­verde, que negava haver anat a bus­car el líder. El Bah­rain era lla­vors vuitè en la gene­ral i, amb Moho­ric sol al davant, s’havia inter­pre­tat que el murcià anava a bus­car el ria­ller colombià. Final­ment, el que hau­ria fet és aca­bar de men­jar bé per recu­pe­rar l’esforç en la fines­tra metabòlica i arri­bar en ple­ni­tud en el dar­rer ascens.

La traca

El cap de files de Bah­rain (1994) va començar a pujar d’Alp en soli­tari i un minut res­pecte al pilot, en el qual ja hi havia els seus dos per­se­gui­dors ante­ri­ors. Lla­vors, Marc Soler va encen­dre la metxa del Movis­tar i ho va pro­var, amb Latour (AG2R) i Ges­bert (For­tu­neo). El vila­noví es va situar setè en la gene­ral i ja és el millor jove i el millor català. Dar­rere, els atacs ana­ven a tort i a dret i els tres millors homes del Movis­tar –millor equip– van aca­bar al davant amb només Latour i Ber­nal. “Quan era Soler sol el dei­xava. Nairo sol també per si gua­nyava l’etapa. I com que érem tres, jo només m’he dedi­cat a estar allà”, expli­cava el dor­sal u sobre el desen­llaç, de traca.