Handbol

DIKA MEM

LATERAL DRET DEL FC BARCELONA LASSA

“M’entreno molt per arribar lluny en el Barça”

“És un gran equip, però estem perfectament capacitats per guanyar els dos partits de l’eliminatòria de vuitens de final”

“Som bons amics, però a la pista cadascú lluitarà al cent per cent pel seu equip”

El que més valoro és que tinc la confiança dels meus companys i de l’entrenador

Tot i la seva joven­tut, Dika Mem (París, 1997) és un pun­tal en els esque­mes de joc del Barça de Xavi Pas­cual, tant en defensa com en atac. De fet, ara per ara és amb 66 dia­nes el màxim gole­ja­dor de l’equip en la lliga de cam­pi­ons. El tècnic blau­grana no ha esca­ti­mat elo­gis a l’hora de par­lar del jove late­ral francès, sens dubte, un dels joves valors més cobe­jats de l’hand­bol inter­na­ci­o­nal. En la deci­siva eli­mi­natòria que comença avui con­tra el Mont­pe­ller es retro­barà amb Ludo­vic Fàbre­gas (Per­pinyà, 1996), com­pany d’èxits en les selec­ci­ons sub-18 i abso­luta de França. El curs vinent com­par­ti­ran ves­ti­dor al Barça, però aquesta tarda seran dos rivals més sobre la pista.

Com va començar a prac­ti­car l’hand­bol?
Va ser un amic que em va convèncer perquè anés a fer uns entre­na­ments quan tenia tretze anys. Aquell pri­mer entre­na­ment no em va agra­dar gaire i no pen­sava tor­nar-hi, però em van selec­ci­o­nar per a l’equip de la regió i així va ser quan hi vaig tor­nar, i fins ara.
No es pot quei­xar de com li han anat les coses. Avui tor­nen a la lliga de cam­pi­ons i, de moment, amb 66 gols és el màxim gole­ja­dor de l’equip en la com­pe­tició. L’any pas­sat només en va mar­car 29 en tot el cam­pi­o­nat. El salt de qua­li­tat és evi­dent.
Estic molt millor que l’any pas­sat perquè ara conec més els juga­dors de la plan­ti­lla i l’entre­na­dor, i el que ell vol de mi. M’estic entre­nant molt i vull arri­bar molt lluny en aquest club. Sem­pre dono el cent per cent en tots els par­tits. Ara mateix soc el màxim gole­ja­dor, però pot ser que en les pròximes jor­na­des ho sigui un altre.
Segur que la marxa de Laza­rov i el fet que Dole­nec hagi estat lesi­o­nat alguns mesos també han influït en el fet que hagi hagut d’assu­mir més pro­ta­go­nisme.
És clar. Al novem­bre o el desem­bre estava pràcti­ca­ment jo sol en el late­ral dret i havia de jugar molts minuts. I no era qüestió de dir a l’entre­na­dor que no volia jugar tant.
“Són dos ani­mals que no tenen sos­tre de pro­gressió i penso que encara ani­ran a més. Quan els vam fit­xar ja els havíem vist alguna cosa, però crec que juguen pit­jor que entre­nen”. Sap de qui són aques­tes parau­les que van diri­gi­des a N’Gues­san i a vostè mateix?
Són de Xavi Pas­cual.
Déu n’hi do quins elo­gis.
Pas­qui parla molt amb nosal­tres i és un entre­na­dor molt pro­per. Con­fia ple­na­ment en mi i jo sé que amb ell puc arri­bar molt lluny en l’hand­bol. És un plaer tre­ba­llar amb ell, però tam­poc vull pen­sar contínua­ment en els elo­gis perquè el més impor­tant és el que demos­tres sobre la pista.
Per­so­nal­ment, què és el que més valora del seu procés de crei­xe­ment?
Per mi el més impor­tant és que tinc la con­fiança dels meus com­panys i de l’entre­na­dor.
Què és el que més li ha cos­tat en el seu procés d’adap­tació al Barça?
La manera de jugar a hand­bol perquè aquí la part tàctica es tre­ba­lla molt més que a França. En un par­tit con­tra l’Ade­mar, per exem­ple, es tre­ba­lla un tipus de cre­ua­ment i en un altre par­tit se’n fa un altre de total­ment dife­rent. Al prin­cipi em cos­tava molt, però a còpia d’entre­na­ments ho he pogut anar assi­mi­lant.
Aquesta tem­po­rada el Barça ha dei­xat esca­par més punts a la lliga de cam­pi­ons i han gua­nyat diver­sos par­tits per un sol gol de diferència. Pensa que l’equip dibuixa una línia ascen­dent i que estan pre­pa­rats per afron­tar els vui­tens de final?
Ens fal­tava un pas enda­vant i penso que arri­bem tots pre­pa­rats al par­tit con­tra el Mont­pe­ller i estic con­vençut que podem gua­nyar tant en l’anada com en la tor­nada. La set­mana pas­sada, sense par­tits, ens va anar molt bé per tre­ba­llar en els entre­na­ments i perquè diver­sos juga­dors amb pro­ble­mes físics ens anéssim recu­pe­rant.
Què des­ta­ca­ria del Mont­pe­ller?
És un bon equip, amb grans juga­dors i a la seva pista sem­pre es difícil de treure-li punts, però nosal­tres també tenim molt bon equip. A vega­des s’oblida que nosal­tres som el Barça i que aquí tenim juga­dors amb una tra­jectòria i una experiència molt impor­tant, i estic con­vençut que tenim mol­tes coses a dir en aquesta com­pe­tició, tot i que hàgim per­dut més punts que l’any pas­sat.
Qui­nes pensa que poden ser les claus de l’eli­mi­natòria?
En aquests tipus de par­tits la defensa sem­pre és clau perquè qui encaixa menys gols és qui gua­nya. Hem d’estar molt units perquè a Mont­pe­ller segur que ens tro­ba­rem molta pressió al seu pavelló. En tot cas, ens afa­vo­reix el fet de poder dis­pu­tar la tor­nada al Palau Blau­grana.
Li està sor­pre­nent el seu lide­ratge en la lliga fran­cesa i la tra­jectòria en la lliga de cam­pi­ons?
No, perquè és un gran equip i és habi­tual que esti­guin entre els tres pri­mers del cam­pi­o­nat. Aquesta tem­po­rada estan jugant molt bé i han apro­fi­tat que el París Saint-Ger­main ha dei­xat esca­par alguns punts en altres par­tits.
Es retro­barà amb Ludo­vic Fàbre­gas, excom­pany seu tant en les selec­ci­ons de for­mació (campió euro­peu i mun­dial sub-18) com en l’abso­luta de França.
És un amic, però dins la pista cadascú ha de mirar pels seus interes­sos. Jo vaig a Mont­pe­ller a gua­nyar, i quan ell vin­gui aquí segur que també inten­tarà fer el mateix. Esta­rem espe­ci­al­ment moti­vats i tots dos ani­rem al cent per cent perquè sobre la pista no hi ha amics.
Què pot apor­tar Fàbre­gas al Barça?
És un molt bon juga­dor, tant en atac com en defensa. Ens pot aju­dar molt. És un gran fit­xatge pel futur. És jove com jo i espero que tots dos puguem estar molts anys al Barça. Estic con­vençut que pot apor­tar molt, però ara no és amb nosal­tres i hem d’eli­mi­nar el Mont­pe­ller per con­ti­nuar enda­vant en la lliga de cam­pi­ons.
Pálmars­son ja és aquí, espe­rem que aviat es recu­peri Ander­son, Ariño, Gon­zalo, N’Gues­san, Lenne, Aleix i vostè mateix són molt joves, la tem­po­rada vinent arri­barà Ludo­vic Fàbre­gas... El pro­jecte del Barça il·lusi­ona, oi?
Sí, però quan ets al Barça arri­bes a un dels millors equips del món i no pots espe­rar cinc anys a gua­nyar els prin­ci­pals títols. El futur fa bona pinta, però ara també hi ha una molt bona plan­ti­lla i estem per­fec­ta­ment capa­ci­tats per gua­nyar la Cham­pi­ons.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)