Un cop sobre la taula
Divisió de plata. El Bordils fa una exhibició ofensiva a la pista del Torrelavega, guanya el segon partit a domicili de la temporada i surt de la zona de descens
TORRELAVEGA 27 BORDILS 31
TORRELAVEGA:Fernández (3), Benito (1), Oliver (4), González (5), Araujo, Rodríguez (5), Merino, Setién, Hernández (8), Villalobos, Salvarrey, Colunga (1) i Alonso.BORDILS:González, Mach (5), Xicu Reixach (5), Uri Márquez (7), Prat (1), Arnau Palahí (5), Masó, Comas, Vilanova, Oliver, Moreno, Montes, Martínez (3), Hospital, Pep Reixach (5) i Fornés.PARCIALS:1-4, 5-6, 6-10, 7-12, 11-14, 11-17; 13-20, 15-22, 17-23, 21-26, 24-28 i 27-31.ÀRBITRES:Hoz i Riloba. Van excloure Fernández, Oliver i Rodríguez, del Torrelavega; i Márquez (2), Prat (2) i Palahí, del Bordils.El Bordils va fer un pas de gegant en el seu camí cap a la permanència assolint el triomf de més impacte aquesta temporada a la pista del Torrelavega, equip que lluita per l’ascens a la lliga Asobal. Els gironins, a més, van sortir de la zona de descens guanyant tot just el seu segon partit fora de casa i la seva exhibició en atac, sobretot en les transicions, els va permetre batre el seu rècord de gols de la temporada. Uri Márquez, que va jugar el partit tocat, va el màxim golejador (7), però va estar molt ben acompanyat en la primera línia per Sergi Mach i Arnau Palahí i en l’extrem per Pep Reixach, el retorn del qual ha estat un regal del cel per a Sergi Catarain.
El Bordils va voler deixar la seva marca des del primer moment. L’equip, conscient que el replegament defensiu era la baula feble dels locals, va imposar un ritme altíssim aprofitant que Catarain disposava de setze jugadors, una convocatòria inusualment alta per a un partit a domicili. Tot i que els de casa, molt experimentats, no van voler desenganxar-se del partit (5-6), la velocitat dels jugadors gironins i les definicions de Márquez van deixar un marcador impensable en el descans (11-17).
Amb l’obligació de jugar a remolc el Torrelavega va provar d’incrementar la intensitat però el Bordils tenia la lliçó molt ben apresa, tal com havia explicat l’entrenador en la prèvia del partit, sobre la manera com jugar en aquesta pista. Igual que Márquez, Sergi Mach també va jugar amb molèsties però l’esforç s’ho va valer. La victòria té un valor incalculable ara que arriba l’aturada de Setmana Santa. La guerra per la permanència no s’ha acabat, ni de bon tros, però ahir es va guanyar una batalla que a la llarga pot esdevenir decisiva.