Les vuit voltes al circuit de Montjuïc (4,2 km) sembla un terreny improbable per discutir la victòria final de Valverde. El murcià coneix perfectament l’escenari com ho demostren les dues victòries en les tres últimes edicions. A més a més, en les cinc últimes edicions en les quals la Volta ha acabat a la Muntanya Màgica no hi hagut canvis a la general tot i que en tres ocasions s’hi ha arribat amb una diferència de menys de deu segons entre el primer i el segon.

El 2014 Joaquim Rodríguez va defensar els quatre segons que el separaven de Contador i l’any següent va ser Richie Porte l’encarregat de vetllar per la victòria amb la mateixa diferència. El 2016 Quintana també en va fer prou plantant-se a l’últim dia amb set segons sobre Contador per acabar al graó més alt del podi. El 2013 Purito no havia pogut remuntar els disset segons que el separaven de l’irlandès Martin, vencedor final. De fet, en les últimes edicions, la cursa ha encarat l’última etapa amb un punt d’incertesa excepte l’any passat quan Valverde disposava de més d’un minut.

En canvi, el circuit de Montjuïc sí que ha servit per modificar la composició del podi. Quintana va ser desbancat per Scarponi el 2013, Valverde va remuntar dues posicions el 2015 i va passar del quart al segon lloc. I el 2016 Martin va aprofitar l’esprint intermedi a Molins de Rei per bonificar un segon i desbancar Porte de la tercera posició, encara que el circuit no va canviar res.