A Alejandro Valverde (Movistar) li falta un mes per als 38 anys i domina el ciclisme mundial amb fermesa. La victòria a la Volta Catalunya, amb dues etapes incloses, li han permès escalar a la primera posició del rànquing mundial una altra vegada. L’any passat ja va viure una primavera extraordinària amb victòries a les voltes a Catalunya, al País Basc i Andalusia i a les clàssiques Lieja-Bastogne-Lieja i la Fletxa Valona, però va patir una caiguda dura en el pròleg del Tour de França que li va destrossar el genoll esquerre. La trompada va estar a punt de jubilar-lo definitivament de l’alta competició. Tot just fa nou mesos de la terrible relliscada en un revolt del circuit urbà de Düsseldorf, mullat per la pluja, on iniciava l’aventura del seu desè Tour, i es troba perfectament recuperat. Com si no hagués tingut cap accident ni el temps l’hagués fet un any més vell. Aquesta setmana ho ha deixat clar dominant amb mà de ferro la 98a edició de la Volta a Catalunya. Ahir va revalidar la victòria en la general i va estampar el nom al palmarès per tercera vegada, una fita que tan sols havia aconseguit el navarrès Miguel Indurain –en una altra dimensió queda el registre de set triomfs de Mariano Cañardo–. El cap de files del Movistar ja s’havia presentat a Catalunya havent guanyat la volta a Andalusia i el Tour d’Abu Dhabi.

Ahir, al circuit de Montjuïc, el murcià va controlar l’etapa amb la mateixa solvència amb què ho ha fet en la cursa. La seva versatilitat li permet ser perillós a l’esprint i a la muntanya, unes qualitats que es veuen reforçades per l’experiència i la complicitat d’un dels millors equips del món. Valverde es va situar líder de la Volta en la segona etapa en ser el més ràpid a Valls i va recuperar la primera posició amb la victòria a la Molina, el quart dia, que li va permetre avançar el belga Thomas de Gendt (Lotto Soudal), que el dia abans havia completat una autèntica gesta a Camprodon, en culminar una llarga escapada en una etapa reina escurçada per les males condicions meteorològiques. Des d’aleshores, ningú va posar en perill la seva victòria en la general.

A Barcelona tampoc va passar angoixes. L’únic que li hauria pogut discutir la victòria final era el colombià Egan Bernal (Sky), que va començar l’etapa final amb sortida i arribada a la capital catalana en segona posició i a setze segons de Valverde, però una caiguda en els últims quilòmetres el va deixar fora de combat i el va obligar a passar per l’hospital Clínic per avaluar l’abast del cop a l’espatlla. L’espanyol José Joaquín Rojas (Movistar) va relliscar en un revolt, mullat per la pluja intermitent que va caure, i Bernal i l’irlandès Dan Martin (UAE) no el van poder esquivar i també van anar a parar a l’asfalt. Això va provocar que el colombià Nairo Quintana (Movistar) escalés una posició a la general i acabés en segona posició, i el jove francès Pierre Latour (AG2R La Mondiale) fos tercer.