ESPORTS
CICLISME
Una hegemonia indiscutible
El murcià Valverde (Movistar Team) va revalidar el triomf després de controlar la cursa amb autoritat tota la setmana
Soler (Movistar) va brillar a Montjuïc, però Yates (Mitchelton) el va superar i va ser segon
A Alejandro Valverde (Movistar) li falta un mes per als 38 anys i domina el ciclisme mundial amb fermesa. La victòria a la Volta Catalunya, amb dues etapes incloses, li han permès escalar a la primera posició del rànquing mundial una altra vegada. L’any passat ja va viure una primavera extraordinària amb victòries a les voltes a Catalunya, al País Basc i Andalusia i a les clàssiques Lieja-Bastogne-Lieja i la Fletxa Valona, però va patir una caiguda dura en el pròleg del Tour de França que li va destrossar el genoll esquerre. La trompada va estar a punt de jubilar-lo definitivament de l’alta competició. Tot just fa nou mesos de la terrible relliscada en un revolt del circuit urbà de Düsseldorf, mullat per la pluja, on iniciava l’aventura del seu desè Tour, i es troba perfectament recuperat. Com si no hagués tingut cap accident ni el temps l’hagués fet un any més vell. Aquesta setmana ho ha deixat clar dominant amb mà de ferro la 98a edició de la Volta a Catalunya. Ahir va revalidar la victòria en la general i va estampar el nom al palmarès per tercera vegada, una fita que tan sols havia aconseguit el navarrès Miguel Indurain –en una altra dimensió queda el registre de set triomfs de Mariano Cañardo–. El cap de files del Movistar ja s’havia presentat a Catalunya havent guanyat la volta a Andalusia i el Tour d’Abu Dhabi.
Ahir, al circuit de Montjuïc, el murcià va controlar l’etapa amb la mateixa solvència amb què ho ha fet en la cursa. La seva versatilitat li permet ser perillós a l’esprint i a la muntanya, unes qualitats que es veuen reforçades per l’experiència i la complicitat d’un dels millors equips del món. Valverde es va situar líder de la Volta en la segona etapa en ser el més ràpid a Valls i va recuperar la primera posició amb la victòria a la Molina, el quart dia, que li va permetre avançar el belga Thomas de Gendt (Lotto Soudal), que el dia abans havia completat una autèntica gesta a Camprodon, en culminar una llarga escapada en una etapa reina escurçada per les males condicions meteorològiques. Des d’aleshores, ningú va posar en perill la seva victòria en la general.
A Barcelona tampoc va passar angoixes. L’únic que li hauria pogut discutir la victòria final era el colombià Egan Bernal (Sky), que va començar l’etapa final amb sortida i arribada a la capital catalana en segona posició i a setze segons de Valverde, però una caiguda en els últims quilòmetres el va deixar fora de combat i el va obligar a passar per l’hospital Clínic per avaluar l’abast del cop a l’espatlla. L’espanyol José Joaquín Rojas (Movistar) va relliscar en un revolt, mullat per la pluja intermitent que va caure, i Bernal i l’irlandès Dan Martin (UAE) no el van poder esquivar i també van anar a parar a l’asfalt. Això va provocar que el colombià Nairo Quintana (Movistar) escalés una posició a la general i acabés en segona posició, i el jove francès Pierre Latour (AG2R La Mondiale) fos tercer.
Un final emocionant
Marc Soler (Movistar) va ser un dels principals protagonistes de l’última etapa de la Volta, concretament al circuit de Montjuïc, i va demostrar que es troba perfectament adaptat a les exigències que comporta una cursa d’una setmana.
Un grup format per Jhonatan Narváez (Quick Step), Johannes Frohlinger (Sunweb), Pierre Rolland (Education First), Wilie Smit (Katuixa), Matej Mohoric (Bahrain), Bram Tankink (Lotto NL), Pablo Torres (Burgos) i Nick Schultz (Caja Rural) van afrontar la primera de les vuit voltes al circuit de Montjuïc amb 35 segons de diferència respecte del gran grup i poc després s’hi va afegir Daryl Impey (Mitchelton).
A mesura que van avançar els quilòmetres el grup capdavanter va canviar la composició i alguns dels corredors que hi havia des de bon principi van quedar despenjats mentre que n’hi van entrar d’altres com el ciclista de Vilanova i la Geltrú. Poc després es va consolidar un grup de molta qualitat i garanties per arribar a meta: Soler, Jungels, Verona i Mohoric. Però tampoc se’n van sortir i van ser engolits pels perseguidors. Soler no es va rendir i encara ho va intentar una última vegada i va tenir la companyia d’un altre dels joves talents del pilot mundial: el britànic Simon Yates (Mitchelton). Els dos corredors van rodar plegats els últims quilòmetres de la Volta 2018, però a l’hora de la veritat Yates es va escapar i va creuar la meta en primera posició mentre que el català es va haver de conformar amb la segona posició. Finalment, l’equip australià, un dels més actius tota la setmana i que s’havia presentat amb un bloc de luxe, va poder celebrar la victòria d’etapa.
Amés, el britànic es va venjar de Soler, que fa uns dies li va pispar la victòria final a la París-Niça en l’última etapa. Ben segur que aquests són els primers capítols d’una rivalitat que anirà creixent. Un altre dels joves que ha quallat una bona actuació a la Volta, el francès Latour, es va classificar en tercera posició en ser el més ràpid del grup perseguidor i els quatre segons de bonificació que va sumar li van permetre pujar al podi.
Abans que el gran grup arribés al circuit de Montjuïc i es destapés la capsa dels trons, Valverde va demostrar la seva fam coronant primer el port d’Ullastrell per assegurar-se el premi de la muntanya. Més endavant, el colombià Esteban Chaves (Mitchelton Scott) va haver d’abandonar després de caure en el descens a Corbera.