Reportatge
Rugbi
“A Perpinyà tothom hi creu”
La USAP s’acosta al Top 14 després d’una temporada en què ha liderat la ProD2
Avui ha de certificar el primer lloc en la lliga regular guanyant a Carcassona i el 29 d’abril jugarà la semifinal com a local
Per primera vegada
només el campió pujarà al Top 14. La USAP haurà de guanyar la final, que es jugarà a Tolosa el 6 de maigLes taquilles de l’Aimé Giral ja han despatxat quasi totes les localitats per al duel de semifinals de la ProD2 que, el pròxim 29 d’abril, disputarà la USAP. No és estrany, Perpinyà s’ha ben guanyat el dret a somiar en el retorn al Top14 del seu equip després d’una temporada en què ha liderat amb solvència la segona categoria del rugbi francès. I aquest partit és determinant, perquè els ha d’obrir les portes de la gran final que, el 6 de maig, tindrà lloc a l’estadi Ernest-Wallon de Tolosa. Només el campió puja directament. Qui perdi s’haurà de jugar l’ascens en una promoció a vida o mort contra el tretzè de la màxima categoria. “Fins a aquesta temporada el campió de la D2 pujava automàticament. Però Paul Goza, que era el president de la USAP quan vam baixar i que ara presideix la lliga nacional francesa de rugbi, ha canviat la norma. Ens va fer caure i ara ens posa dificultats per pujar!”, lamenta Henri Casanovas, un seguidor dels arlequins que, amb 74 anys, manté la il·lusió del primer dia. “Soc català del nord i, des de l’any 1976, només m’he perdut tres partits de la USAP a Perpinyà”, presumeix amb orgull.
“Tothom hi creu, però encara ens queda camí per recórrer”, sentencia Casanovas quan se li pregunta com està vivint la ciutat aquest moment. De fet, abans de jugar la semifinal, la USAP ha de confirmar la primera posició en la lliga guanyant a casa a Carcassona, avui mateix, en la jornada definitiva de la temporada regular. El partit començarà a dos quarts de tres de la tarda i també s’espera un ple absolut a l’Aimé Giral. “L’equip que no vull en la semifinal, el que més por em fa, és el Besiers. No pel seu joc, sinó per l’ambient. Són molt durs. Ens van guanyar amb un assaig en el darrer segon”, adverteix Henri Casanovas. Ell, com ha passat gairebé sempre els últims 42 anys, seurà a la graderia per donar suport als catalans. “Cada cop veig més banderes estelades. Sempre n’hi ha hagut, però ara, amb la situació política que es viu a Catalunya, encara més”, assegura, amb un somriure ple d’experiència.
“La ciutat està vivint amb molta intensitat aquest moment, hi ha molt d’entusiasme. Es preparen per a la semifinal amb molta il·lusió perquè volen tornar al Top14 després d’uns quants anys de no ser-hi”, explica Martín García Veiga, el talonador argentí que ha estat testimoni d’excepció durant les últimes setmanes del que es viu a Perpinyà, després d’arribar des del FC Barcelona, com a fitxatge d’emergència. La mala sort va fer, però, que diumenge passat, el dia del seu debut, a lo Mont de Marçan, es lesionés per a la resta de la temporada. L’aventura de Garcia Veiga a la ProD2 ha durat exactament set minuts, els que va trigar a patir una luxació al colze. Amb tot, no es penedeix del seu pas per la capital del Rosselló: “Ha valgut la pena viure aquesta experiència. He tingut la mala sort de lesionar-me, però he pogut estar en un club amb una estructura molt professional, amb ambicions molt grans, on m’han tractat molt bé.” L’argentí, a més, no dubta a apostar pels seus companys: “Hi ha un equipàs. Em sembla que ens anirà molt bé.”
El jove ala català Jordi Jorba, que va fitxar per la USAP als 15 anys i ara en té 20, també està vivint des de dins aquest moment que pot ser històric per al club català. Jorba destaca la seriositat del cos tècnic, format per Christian Lanta, Phillipe Benetton i François Gelez. “No permeten ni un moment de relaxació i no deixen que l’equip s’encomani de l’eufòria general”, assegura. La temporada no ha estat gaire bona per a ell, ja que va patir una greu lesió de genoll al mes de setembre i no tornarà a jugar fins al curs que ve. “Aquest havia de ser el meu any, havia començat a entrenar-me amb el primer i equip i, jugant a ProD2, podia tenir oportunitats”, lamenta. Tot i així, té encara un any més de contracte i, sobretot, molt de futur.