La força de la voluntat
Handbol. El Bordils fa un pas de gegant cap a la permanència, que té a tres punts i contra l’equip que ha d’anar al Blanc i Verd d’aquí quinze dies
BORDILS 26 ARANDA 23
HANDBOL BORDILS:González, Mach (2), Xicu Reixach (1), Márquez (5), Combis (1), Prat (1), Palahí (11), Masó, Comas, Vilanova, Oliver, Moreno (2), Martínez, Hospital, Pep Reixach (3), Pou.VILLA DE ARANDA:De Vega, Moscariego (1), Solenta, Piovarczyk (3), Castaño (1), Megías (8), García (1), Simic (2), Novais (2), Torres, Marcos, Del Val (3) i González (2).PARCIALS:1-2, 2-4, 4-6, 6-8, 8-8, 12-10; 14-13, 15-15, 18-17, 20-19, 23-21 i 26-23.ÀRBITRES:Macías de Paz i Ruiz Vergara. Exclusions a Márquez (2), Prat (2), Masó (2) i Vilanova, del Bordils, i a Moscariello, Megías (2), Novais i Marcos, de l’Aranda.És al·lucinant. I va tornar a passar. L’exemple d’ahir, Víctor Megías deixant el parquet del Blanc i Verd després de saludar, amb la resta de l’equip, l’afició visitant amb llàgrimes als ulls. Però és que s’ha de veure, com el gol per sobre del porter de Combis després de la recuperació de Vilanova, quan acabaven de perdre una pilota amb l’empat a 8 i per completar un parcial de 3-0 que havia obert Márquez, també a la contra (el pivot...) i havia continuat Palahí, amb una acció de murri botant i llançant sol quan tothom s’esperava el xut directe per potència.
Subjecte, verd, predicat
El triomf del Bordils, el desè, enlaira els de Sergi Catarain fins al desè lloc, amb tres punts de marge respecte al descens, Covadonga, que havia caigut amb estrèpit a la pista de Sinfín abans del xiulet inicial al Blanc i Verd. Però els dos punts d’ahir, contra un dels dos equips que el curs passat va baixar de l’Asobal, no s’expliquen sense el relleu a la porteria de Joan Comas per Jordi González, amb l’1-4 obra de Mejías. A l’1-0 de Márquez, assistit per Xicu Reixach –el central s’ha afinat de tal manera en aquest tram final, que ja és el timó ofensiu de l’equip–; l’extrem esquerre visitant ho va respondre amb quatre gols. Tres des de la seva posició natural i, el quart, al contraatac. Amb 6:09 jugats, Cata va ordenar el canvi a la porteria. La resta? Posar-hi el coll, serrar les dents, anar a totes, la força de la voluntat... A gust del lector: Palahí va fer el 2-4 aprofitant una pilota que li va venir rebotada; Márquez, el 3-4 aprofitant un altre refús, com si fos un pivot que captura un rebot ofensiu; Xicu, el 5-6 en una penetració per la dreta... La defensa ja tenia sotmès l’atac visitant i, a l’altre costat, Palahí marcava amb un xut a contrapeu i un altre després de xocar contra tothom que se li havia posat al davant. El colofó? L’aturada de Joan –ahir el Blanc i Verd li va corejar el nom– just abans del descans amb el 12-10 al marcador.
La segona meitat va ser un duel entre l’equip de poble i el professional. Un intercanvi de gols, penals –Palahí va estar impecable amb 4/4, tots passat el descans– i exclusions que fins i tot va donar un avantatge a l’Aranda (16-17, Del Val de set metres). Llavors, Moreno va encendre la metxa des de l’extrem i s’hi van afegir Palahí, Mach i Márquez abans de la irrupció de Pep Reixach, a l’altre extrem. Amb el Blanc i Verd en ebullició i tota la banqueta demanant calma, després de recuperació, Pep no va frenar i, en combinació amb Prat, va fer el 22-19 en el 22:22 de la segona. Prat assistit per Palahí (23-20), el canoner des de set metres (24-21) i un altre cop Pep, ja en ple deliri (26-23), van mantenir la màxima.