L’últim humà que va derrotar Rafa Nadal sobre terra batuda va ser l’austríac Dominic Thiem en els quarts del Masters 1000 de Roma de l’any passat. Nadal hi aterrava després d’encadenar el desè triomf a Montecarlo i a Barcelona i el seu cinquè a Madrid i no va tenir esma. En les semifinals de Roland Garros, s’hi va acarnissar i va alçar també el seu desè títol a París. Des que va perdre contra Thiem, ha encadenat 46 sets seguits guanyats. Les dues darreres setmanes, a més, ha exercit un domini tirànic contra els seus potencials rivals més perillosos sobre la superfície. Els Dominic Thiem –6-0 i 6-2 a Montecarlo–, Grigor Dimitrov –6-4 i 6-1 també al Principat–, Kei Nishikori –6-3 i 6-2 en la final monegasca– i David Goffin a Barcelona –6-4 i 6-0– passen per ser, ara mateix que Novak Djokovic està fluix i Andy Murray segueix lesionat, els seus contrincants més qualificats per discutir-li els pròxims reptes: els Masters 1000 de Madrid i Roma i, sobretot, Roland Garros, el Grand Slam de la terra batuda. Tots ells, tres top-10 i el japonès recuperant posicions –22è–, han sortit escaldats dels partits conta el balear, que els ha clavat bones pallisses. El que li faltava, l’alemany Alexander Zverev (3r de l’ATP), el va vèncer en l’eliminatòria de la copa Davis jugada a València: 6-1, 6-4 i 6-4. L’únic que li faltaria per completar la col·lecció seria, si de cas, el perillós argentí Juan Marín del Potro (6è de l’ATP), tot i que el de Tandil ofereix millor rendiment sobre pista ràpida.

És evident que als 31 anys, el tennis de Nadal segueix a ple rendiment en una etapa de la seva carrera en què la gran incògnita és sovint el seu estat físic. El manacorí reitera en les rodes de premsa que el que més valora és estar sa, poder competir, perquè ja les ha vistes de tots colors. El seu balanç del 2018: setze triomfs i una derrota, la que va encaixar a Austràlia en els quarts contra el croat Marin Cilic, quan es va retirar per una lesió en el psoes ilíac de la cama dreta abans d’acabar.