Aquesta temporada l’he trobat dura, amb alts i baixos: vam començar més malament i a poc a poc vam anar agafant el ritme. Hem tingut ratxes de victòries seguides que també ens van donar ànims, o la de Palma del Río, que va ser molt important. I crec que el final de temporada que hem fet ha estat força bo.

Sabem que si volem salvar-nos i mantenir la categoria, on hem de treure punts és aquí: és més fàcil jugar i hi estem més còmodes. Podem competir contra qualsevol rival tant si ve el primer o un de mitja taula. Som molt forts, l’afició també empeny i sabem que podem guanyar qualsevol.

Els partits de fora també els anem a disputar contra qualsevol. Els de casa són importants, però els que t’acaben de marcar la diferència o et permeten pujar llocs són els de fora, que són més una sorpresa, com aquell qui diu. Hem tingut la sort de poder viatjar molt bé aquest any, perquè, tot s’ha de dir, el club s’ho ha treballat molt. I aquests punts de fora ens han permès certificar la salvació.

Durant la setmana hi havia la sensació de partit important. Sabíem que ens hi jugàvem molt, que si els de baix guanyaven i nosaltres perdíem, anar a Nava a jugar-se la temporada era complicat. El partit va ser molt igualat i al final va caure del seu costat, però nosaltres fins a l’últim minut anàvem a buscar la victòria. Després ens vam assabentar que l’Aranda perdia. I també ells tenien jugadors amb experiència Asobal i amb més bagatge que els va donar més encert, o bona sort, al final. Nosaltres vam fallar alguna ocasió per precipitació... Potser ens van guanyar per experiència.

Vaig començar que no tenia gaires minuts, anava entrant de tant en tant, però no jugava tant com ho he fet al final. Estic content d’haver acabat certificant la salvació i per mi, per haver tingut més minuts. Per part meva és un final molt satisfactori.

Vam començar que tot era diferent: entrenador nou que intentava introduir coses noves i nosaltres que sempre havíem estat amb en Pau... Amb en Cata vam començar a treballar coses diferents, i sí que és veritat que al principi ens va costar treure resultats positius, però ens estàvem entrenant bé i teníem confiança que arribarien, els resultats. I a còpia d’anar picant pedra ho hem anat tirant endavant.

Sí, en defensa hem estat molt i molt compactes, tant en Vili [Joan Vilanova] com en David [Masó] han fet una feina extraordinària, i en aquestes categories, on realment guanyes els partits és en la defensa i a la porteria. És clar que si hi ha un bon bloc defensiu, la porteria sempre acompanya, i aquest any en Jordi ha estat espectacular, i en Comas també quan ha sortit. En atac sí que en alguns partits ens ha costat més, però gràcies a la defensa i a tenir l’Arnau i en Sergi, que també han estat molt bé, ho hem pogut tirar endavant.

Sí, és clar, vam tenir les baixes de Dalmau, el meu germà, també va marxar, en Masmiquel... I on hem quedat amb menys efectius és en la primera línia; després va arribar en Mario a mitja temporada i també ens va donar aire. En Cata ha anat fent força rotacions en la primera línia; també va començar jugant molt en Ferran Oliver i després vaig anar entrant jo. I al final crec que hem trobat un bon sistema.

És clar que són nois molt bons i que aquí, a Bordils, més amunt no sé si hi podrem arribar. I quan aquí algú destaca, normalment rep ofertes. Per a ells és una oportunitat de jugar més amunt, i fins i tot de guanyar-te la vida amb l’handbol. L’Edu, en Dalmau Huix i en Canyi ho fan, i nosaltres estem molt contents per ells.

Home, són grandíssims jugadors i excel·lents companys, i si tornessin la plantilla milloraria bastant. Nosaltres, si volen venir, encantats.