El Sant Martí Adrianenc ja és un equip de plata
Handbol. El conjunt que entrena Lorenzo Rueda va consumar, el dissabte 19 de maig, l’ascens a la segona categoria estatal, després de superar l’Anaitasuna B, el Safa Madrid i l’Algemesí
La notable temporada del Sant Martí Adrianenc en el grup D de la primera divisió estatal, de la qual va acabar sent campió tot i que va necessitar confirmar-ho en la darrera jornada, es va convertir en excelsa, fa dos caps de setmana, a la localitat valenciana d’Algemesí. Allà, a la Ribera Alta, l’equip del Barcelonès Nord va guanyar la lligueta de la fase d’ascens a divisió d’honor plata i va confirmar un brillant ascens a la segona categoria de l’handbol estatal. Si el debut del divendres 18 de maig, contra l’Anaitasuna B, es va resoldre al seu favor per 23-26, l’endemà va enllestir la feina derrotant per 31-27 el Safa Madrid. Aquestes dues victòries, combinades amb els resultats dels altres dos partits, situaven el Sant Martí Adrianenc en el primer lloc de la lligueta, passés el que passés en la jornada dominical. Amb tot, el conjunt lila no es va deixar guanyar tampoc per l’amfitrió del torneig, l’Algemesí, amb el qual va empatar a 23 gols.
“Estava convençut que podíem guanyar els tres rivals que ens havien tocat i també que tots tres ens podien guanyar a nosaltres. De fet, no vam parlar del Safa ni de l’Algemesí fins que no vam jugar contra l’Anaitasuna B. Abans de la lligueta només importava el primer partit. Per això, un cop el vam haver guanyat, vam començar a preparar el duel de l’endemà”, explica Lorenzo Rueda, el tècnic dels barcelonins. Rueda, que ja ha entrenat en la divisió d’honor plata i ha treballat en clubs tan importants com ara el Barça i el Granollers, no amaga la seva satisfacció per haver aconseguit la fita de l’ascens i, sobretot, per haver format un equip. “La idea era fer un equip a partir d’un grup de bons jugadors. A final d’agost, tothom deia que érem un equipàs, perquè havíem incorporat molt bons jugadors. Però calia conjuntar l’equip, crear dinàmiques de treball, els jugadors s’ho havien de creure…, i no és fàcil. No es tracta només d’acumular bons jugadors”, assegura.
No tenia cap pressió per pujar, però de mica en mica va anar veient que el grup podia esdevenir un gran equip i, finalment, els fruits han arribat. “D’entrada, no sabia com ens aniria. Volia formar un equip que jugués de la manera que a mi m’agrada. Quan vaig veure la il·lusió amb què treballaven els meus jugadors i com assimilaven les meves idees, vaig creure que podíem fer alguna cosa important. Hem passat moments difícils, jugadors importants se’ns han lesionat, però sempre he vist coses positives i sabia que ens podia anar bé”, comenta Lorenzo Rueda.
I ara què? Com serà el nou Sant Martí Adrianenc? “Hauríem d’incorporar tres o quatre jugadors per fer un equip que es consolidi en la categoria. Tenim la base, però cal afegir nous jugadors que aportin solucions als problemes que tindrem ara”, reconeix Rueda, que, en ser interrogat sobre la possibilitat d’un nou ascens, no llança pilotes fora: “Farem un equip per no patir. Després, potser ens fiquem en la fase d’ascens, ves a saber.”