Sí, només faltaria: eslàlom, no necessites que hi hagi onades. És una cursa i guanya el que arriba primer. I en onades, necessites uns jutges i que hi hagi condicions de mar. Sortint cap a fora, fem salts i figures a l’aire i, tornant, es basa a fer surf en l’onada i moure’t cap a dins fent-hi figures, que anant a fora no compten.

Des del 2014, em sembla. Necessites un físic que no tinc perquè jo soc més d’onades, més prim. I el dels d’onades és més gros, per agafar més velocitat. M’hi puc defensar amb vent fluix perquè peso menys i em puc escapar a l’hora de girar les boies, soc una mica més àgil.

La nostra temporada, la d’onades, comença a Canàries. I la última solia ser a Hawaii a l’octubre, però l’any passat no es va fer. Normalment m’hi quedava un temps més per entrenar i llavors torno a casa. Després, marxo a Sud-àfrica dos o tres mesos. Quan soc aquí vaig amb la furgoneta buscant una mica la previsió fins l’abril que torno a Hawaii, per Setmana Santa, que tenim el photoshoot que és per fer les fotos amb el material per a l’any següent. És una mica el meu any i, de proves, tenim Gran Canària, Tenerife, Alemanya, que després per exemple l’any passat vaig voltar per Dinamarca i vaig baixar per Escòcia, al nord, en una illa i a fer una prova... És sempre voltant, quan estic a Europa amb furgo i si no, amb avió.

Potser no t’hi pots guanyar la vida tan bé com en altres esports. És la part una mica més trista, però penso que si ets espavilat i mires de moure’t una mica, fer-te veure, com jo, que faig més proves encara que no siguin d’onades, o el tema de la promoció... Tens aquest extra, es fixen en tu i pots viure’n, d’això.

Fa molts any que es fa i en Panxo [Pi i Sunyer] sempre ha treballat en això, per organitzar la prova juntament amb el Càmping la Ballena Alegre. I la veritat és que la Costa Brava és un lloc excepcional. Tot i que no sigui tan bo per fer onades perquè costa més que passi, per a eslàlom i foil és espectacular. Tenim vent tèrmic absolutament cada dia, en aquesta època. Per això cada any hem pogut treure un resultat. I la gent quan ve cap aquí, pel que he sentit, està contenta: se sent còmoda i ben tractada. En altres llocs és més complicat, no et pots quedar al mateix lloc que es fa la competició. Aquí l’organització i la manera que està muntat és genial.

Tot va començar de petit: els meus avis tenien apartament aquí i amb els meus pares veníem de vacances. Tinc la imatge al cap, amb 5 anys estar a la platja de la Perola, a Roses. Hi havia un equip i allò que ets petit i et cau en gràcia. Vaig demanar de provar-ho i al club em van deixar provar-ho un dia. Però amb cinc anys no vaig poder ni aixecar la vela. Al meu pare i la meva germana també els va fer gràcia i van seguir fent classes i navegant. Ell per Nadal va comprar un equip de surf de vent i per Setmana Santa vaig tornar-ho a provar i, des d’aquell moment, que hi estic enganxat, perdut!

El que passa és que molta gent ho deixa o se’n va a fer altres esports, més fàcils entre cometes. És un esport lent d’aprendre, necessites hores i has de tenir ganes i motivació. I quan et surt és molt satisfactori. Costa i és complicat millorar. I hi ha gent amb més talent però és un esport satisfactori, una sensació totalment diferent. És molt guai.