Pletòric i inabastable, Rafa Nadal (1) va escombrar el gegant argentí Juan Martín del Potro (5) per 6-4, 6-1 i 6-2 en dues hores i 14 minuts i demà (15 h) jugarà contra l’austríac Dominic Thiem (7) la seva onzena final de París i la 24a de la màxima graduació. El deu cops campió a París és el primer tennista en l’era oberta que arriba a la xifra en un mateix major. S’hi va guanyar el dret conquerint el seu vint-i-tresè triomf en 26 semifinals. En temps pretèrits, l’australiana Margaret Court va guanyar onze vegades l’obert d’Austràlia entre el 1960 i el 1973.

Thiem, per la seva banda, traspassa la barrera de la semifinal després de dos anys acomiadant-se en el penúltim esglaó i jugarà, amb 24 anys, la seva primera final gran. La seva contundència física i tècnica va despertar del somni l’italià Marco Cecchinato (72è), la gran revelació del torneig tant pel seu nivell com pel triomf mediàtic contra Djokovic: 7-5, 7-6 (10) i 6-1 en dues hores i 17 minuts.

Certament, Del Potro va jugar a un nivell grandiós en el primer set, en què es va presenciar un duel acarnissat entre dues de les millors i menys convencionals dretes del circuit. Però va cometre el pecat mortal de malbaratar sis pilotes de break –tres en el tercer joc i tres més en el novè– i Nadal, en canvi, la va clavar per l’escaire en el desè, tot just el primer joc en què el servei del sud-americà va trontollar després d’una sèrie fins llavors immaculada (6-4). Amb el manacorí, a més, engrescadíssim, el desencís es va apoderar de Del Potro, que ja no va trobar arguments, ni físics ni mentals ni tàctics, per plantar cara al monstre. L’argentí, esgotat i resignat, serà dilluns el número 4 de l’ATP i igualarà el seu millor rànquing (2010).

Pel que fa al primer duel, el número 8 de l’ATP va ser superior en un primer set igualat que va corroborar amb un trencament. Tots dos van preservar el seu servei en el segon parcial en el marc d’un partit amb intercanvis potents –tots dos amb revés a una mà– i també amb deixades sensacionals. En el tie-break, Thiem va perdonar una volea de revés molt còmoda amb 6-4 i el regal va reviscolar Cecchinato, que va girar la truita fins al punt de disposar de tres pilotes de set (7-6, 9-8 i 10-9). Però no les va convertir i l’austríac va concloure amb dues dretes cargolades marca de la casa –molta velocitat i pes– i va signar la seva liquidació. El cop moral va diluir la resistència de l’italià, extenuat i tocat moralment. El tercer set va ser un succedani del que havia estat un partit viu i de qualitat. En només 9 minuts el transalpí ja havia encaixat un 3-0 i ja no va dir res més.