“Deixo l’handbol professional per tenir una feina estable”, va dir a aquest diari Marc Canyigueral (Bordils, 1990). El lateral dret ha jugat les dues darreres temporades al Ciudad Encantada, el seu segon equip a l’Asobal després de fer-hi el salt al Villa de Aranda des del Blanc i Verd. Autor de 33 gols en 29 partits aquest curs, Canyi es veu amb l’obligació d’atendre la seva tasca com a docent.

“Em quedo amb les amistats, l’experiència i poca cosa més”, sintetitzava el primer jugador del Bordils a fer el salt a l’Asobal –després s’hi va afegir Eduard Nonó, les dues darreres temporades al Bidasoa i ja retirat tot i tenir una oferta de renovació–. “He tingut la sort de formar part d’equips en els quals sempre ens ha anat molt bé; vam quedar setens el primer any, sisens l’any passat i, aquest, cinquens. El que passa és que mai he acabat de tenir molta participació, sempre he estat un jugador de rotació en lloc d’un puntal de l’equip”, valorava Canyigueral respecte als seus tres anys en la màxima categoria estatal. “He tingut problemes físics i no m’han deixat gaire tranquil, però forma part del joc”, hi afegia.

“És la prioritat i no m’hi puc comprometre. Bordils és casa meva i no tinc cap problema a tornar-hi”, va dir l’esquerrà, primera línia de l’equip que va pujar el 2013 amb Pau Campos a la banqueta, pel que fa a l’opció de tornar a jugar al seu club de tota seva vida. “No ho sé, la pretemporada probablement sí que la faré, però segons on em toqui... L’handbol no és prioritari”, argumentava sobre una opció que no es podrà definir fins que no tingui assignada una plaça.

Sergi Catarain es va mostrar molt prudent amb la hipotètica incorporació de Canyi. “És una opció tan remota i depèn de tantes coses... Tot depèn del setembre, d’on li truquin”, va dir l’entrenador, que assenyalava la coincidència de la data en què el lateral ha de saber la seva destinació amb la de l’inici de lliga. “Ha agafat molt pes, volum i força, però té l’espatlla molt condicionada. Donaria uns minuts de molta qualitat però és tan hipotètic...”, va dir Cata.