El Bordils pot tornar a guanyar la copa catalana, avui al Blanc i Verd (19 h), en la darrera de les quatre finals que s’hi disputen –infantil femenina, cadet masculina i sènior femenina abans–. El conjunt de Sergi Catarain, després de la cinquena permanència a plata el curs en què va fer el pitjor inici, pot posar el colofó a una temporada exigent i que, des d’ahir, té la cançó de l’estiu com a fil musical fins que arribi la visita del Barça Lassa o el Fraikin Granollers a Bordils. Com en quatre dels cinc darrers anys –dos cops els blaugrana primer i després els vallesans–, amb el parèntesi de fa un any, quan els de Pau Campos van caure en els quarts de la copa.

El Bordils i el Sanes repetiran avui la final de fa dues temporades. Els bordilencs no guanyen el títol des de la fase disputada a Blanes, en el comiat de Marc Canyigueral, que precisament abans-d’ahir confirmava el final d’un cicle de tres anys en l’Asobal. El Sant Esteve Sesrovires va guanyar 29-22 la Roca ahir en la primera semifinal i, després, el Bordils va superar el Sant Cugat, a Barberà del Vallès. “Ens ha costat molt perquè els contactes als quals estem acostumats... Es notava la diferència. Però hem estat bé en general”, va dir Sergi Catarain amb referència a la semifinal, amb moltes exclusions per al conjunt de plata i fins i tot una desqualificació: David Masó, quan s’havien jugat 12:02 (7-6). “És un xoc; ni agressió ni res”, puntualitzava el tècnic, que reconeixia la falta de continuïtat en el joc tot i mantenir sempre l’avantatge: “Hem fet moltes rotacions, amb jugadors que durant l’any no han tingut protagonisme i que avui l’han hagut d’assumir i fins i tot agafar responsabilitats en moments concrets, per créixer i fer-se grans.”

“Ens assegura un partit de supercopa contra el Granollers o el Barça i hem superat la barrera de l’any passat. Estem molt contents”, valorava Cata, que avui ja podrà disposar de Jordi González a la porteria –ahir van jugar Joan Comas, que va descansar en els quarts contra el Granollers B (28-29), i David Mach (avui)–, del canoner Arnau Palahí i de Marc Combis a l’extrem.

“Era una pressió afegida, acumulem quatre setmanes de descàrrega i poc entrenament de qualitat”, va dir el tècnic del Bordils sobre la final, ja concedida al Blanc i Verd abans de les semifinals. L’equip no es va deixar sorprendre a l’inici (2-0 i 4-2) i, després d’un primer intercanvi, sempre favorable (12-11), va marxar al descans amb 4 gols d’avantatge (16-12). Després encara va fer més gran l’escletxa (20-14 i 24-18), però el Sant Cugat no es va rendir i va fer suar el Bordils fins al final perquè es va posar a un gol (27-26).