Físicament, estic en un dels millors estats de forma de la meva vida. Vaig debutar en els 10.000 m amb 27:50, però un problema en una costella ha modificat una mica la meva manera de córrer, i això m’està comportant algunes molèsties musculars. Vaig tenir un petit accident amb els pesos al gimnàs, just abans d’anar a competir a la Golden Gala de Roma, i a Estocolm encara em molestava. Quan feia un sobreesforç i intentava agafar aire profund notava una petita punxada, però la setmana passada vam fer unes proves i ja s’ha descartat que hi hagi cap ruptura. Només és un petit cop i ja puc entrenar-me amb tota normalitat. No és res greu i crec que arribaré a l’europeu de Berlín en el millor punt de forma, i espero que aquest any no em passi com a Amsterdam [va ser segon en els 5.000 m] i pugui pujar a dalt de tot al podi.

El meu gran objectiu, òbviament, és l’europeu de Berlín. En els 10.000 m tindré com a grans rivals els turcs d’origen kenyà, i de cara al 5.000 m el repte és intentar millorar la plata que vaig aconseguir fa dos anys. Després de l’europeu, l’altre gran objectiu serà lluitar per accedir a la final de la Lliga del Diamant a Brussel·les en la prova dels 5.000 m. Per aconseguir-ho, però, haig de córrer els 3.000 m de Rabat i de Londres, i acabar entre els cinc primeres per guanyar-me la plaça per a la final.

El 14 de juliol, en el trofeu Federacions que es farà a Granollers. Encara que es tracti d’un campionat i, per tant, no hi hagi la participació de llebres, penso que tinc la mínima al meu abast. M’ho jugaré tot a una carta. Intentarem aconseguir la mínima i de passada col·laborar en una nova victòria de la federació catalana en el campionat.

Si, ja està confirmat. Guardo molt bon record de l’any passat, quan vaig fer el doblet del campionat d’Espanya a l’estadi Serrahima i vull tornar-hi.

El 2016 ja hi vaig fer una petita preparació i em va anar genial perquè quan vaig tornar vaig fer marca personal en 1.500, 3.000 i 5.000 m. Vaig decidir tornar-hi perquè vull lluitar per tot a Berlín. I aquest cop la preparació ha anat fins i tot millor, i això em dona una confiança immensa, tot i aquest problema que he tingut a les costelles. A 2.800 metres d’alçada et falta oxigen per tot arreu, i quan tornes aquí i fas entrenaments de velocitat notes una millora molt gran.

Sí, l’Antonio Serrano ha variat una mica els entrenaments i jo també he necessitat un procés d’adaptació. Durant un mes continuarem amb aquest volum d’entrenament, però en les últimes setmanes ja farem una preparació específica de campionat per si les curses són tàctiques acabar el més ràpid possible. He de continuar patint aquest mes i després ja tornarem a la tònica prèvia del mundial de Londres. Ara estic fent molta càrrega de quilometratge, i això també em resta frescor el dia de les competicions.

Jo soc molt egoista, i per això doblo en els campionats. Miro per mi mateix. L’atletisme d’elit no és un esport d’amistats. En Toni Abadía, encara que no ho digui, el que vol és deixar la plaça a Carlos Mayo en el cas que es recuperi. Jo vull doblar perquè penso que puc representar l’equip espanyol millor que cap altre atleta. En els últims sis campionats d’Espanya he doblat sis vegades i he aconseguit dotze medalles. Això vol dir que fins i tot doblant i sense ni un dia de descans he aconseguit batre els altres atletes espanyols. En l’europeu de Berlín competiré dimarts en els 10.000 m i tindré quatre dies de descans, fins dissabte, per córrer la final de 5.000 m. Si sense descans soc capaç de superar-los, penso que amb quatre dies pel mig puc arribar molt millor que els altres.

Es fan en unes dates que no encaixaven bé en la meva preparació per a l’europeu. Com t’he dit, estic fent molt volum d’entrenament, i per córrer a Tarragona hauria d’abaixar el pistó. En aquest sentit, es podria dir que he cedit la meva plaça a un altre company. La meva preparació va molt millor que l’any passat i penso que en els 3.000 m puc estar a l’entorn de 7:30, i els 1.500 m entre 3:31 i 3:32. Em feia il·lusió ser a Tarragona, però hem preferit no sortir del guió que tenia planificat el meu entrenador, i el repte de lluitar per dues medalles a Berlín és molt llaminer.

És cert que havia coincidit amb ell en moltes competicions, i li tenia estima perquè el tracte sempre havia estat molt agradable i era de les persones amb qui més m’avenia de la selecció. De totes maneres, si haig de ser dur i crític amb ell, haig de dir que em va robar un moment molt especial de la meva carrera esportiva en la final dels 5.000 m de l’europeu d’Amsterdam. El meu pare, el meu germà, la meva mare eren allà, a l’estadi, seguint la cursa, i si aquella victòria la va aconseguir fent trampes, a mi sincerament m’ha decebut moltíssim. És un moment de la meva carrera esportiva que espero que a Berlín es repeteixi, però si no es repeteix potser no li ho arribaré a perdonar mai. Recordo l’última recta, va ser una cursa molt ajustada, l’arribada més igualada de la història. Ell va ser el just guanyador en aquell moment, però després del que s’ha sabut del sumari de la policia, tot el que ha sortit, si és cert, que no crec que la policia digui cap mentida, realment estic molt decebut. En aquest sentit, la sanció de quatre anys crec que és justa.