La primera

“Realment, hem patit molt, sobretot en algun moment”, apuntava el tècnic en referència el seu primer any en una banqueta, la del Bordils, que havia ocupat Pau Campos les darreres vuit temporades. “Aquest inici tan dolent que sempre comentem, sí que va generar dubtes. Segurament, sobretot per part meva: si la idea els agradava, si l’acceptaven, si funcionava... Poc a poc ens vam anar posant a to, jo també els vaig conèixer més. Ells acceptaven molt bé la meva proposta i ho encaixaven tot molt bé”, argumentava sobre el relleu a un equip que havia perdut els seus referents a la pissarra i al parquet i que, des d’abans del xiulet inicial, perdia un llençol a cada bugada en forma de lesions.

“Al final de la primera volta estàvem vius, amb onze punts. Era un objectiu que ens havíem marcat, estar vius. I després la segona volta realment és per emmarcar: aconseguim catorze punts amb resultats i partits molt bons, sobreposant-nos a les lesions i a tot tipus d’adversitats”, sintetitzava el tècnic, que havia afrontat el repte de substituir l’entrenador de l’ascens i les quatre permanències amb la trajectòria al Garbí, a la 1a catalana, com a única experiència a la banqueta. La seva trajectòria professional –el Barça, l’OAR Corunya o l’Algesires– i, sobretot, el seu meticulós estudi dels rivals per aconseguir ser una de les millors defenses a plata, van permetre a Catarain redreçar el 0-4 inicial a la lliga –el primer triomf va ser el 14 d’octubre amb el Ciudad Real–. El Bordils, des del pou de la classificació, va estar fora del descens per Nadal i es va salvar a una jornada per acabar el cinquè curs a plata.

“Ells ja tenien un grup molt maco, de persones amb un bloc molt conjuntat. Són amics dins i fora de la pista i crec que ens hem integrat tots molt bé. Realment érem molt poques peces que faltàvem per fer-ho i hem aconseguit fer un grup molt fort emocionalment i mental”, apuntava abans-d’ahir l’entrenador dels blanc-i-verds, encara amb les pulsacions recuperant el seu ritme habitual un cop disputat l’últim partit del seu primer any.

El segon

Meticulós –abans del seu primer entrenament al Blanc i Verd, Catarain ja havia visionat tots els partits de la temporada anterior del Bordils–, el tècnic ja treballa el sistema pel seu segon curs a la banqueta del Blanc i Verd; quan avui fa un mes que va acabar la lliga. “Hem provat moltes coses per a la temporada vinent, ens ha servit de molt. Ho estem practicant ara, fa dues setmanes que estem introduint coses noves i és el millor moment per provar-ho: ja ho tindrem una mica automatitzat amb vista a la pretemporada. Hem vist coses que ens poden funcionar i altres que segur que no i per tant ja no hi perdrem més temps”, afirmava en referència a les variants introduïdes en la copa, en les semifinals i final d’aquest cap de setmana i els quarts de l’anterior.

Tot passa, és clar, per mantenir el bloc de la cinquena permanència i que, aquest estiu, cap dels seus referents a la pista no marxi a un conjunt professional, com en les tres anteriors temporades. “Estic convençut que encara queda, entenc que les pròximes tres setmanes hi haurà encara més trucades de les que ja han tingut”, deia Cata sobre les ofertes que puguin rebre els jugadors. Una que va transcendir, des del mateix Blanc i Verd, va ser la del Barça B a Oriol Márquez. Però és que Sergi Mach –MVP de la final de copa– o Arnau Palahí –tercer màxim golejador a la categoria– són una llaminadura, amb 21 anys i liderant l’equip a plata... L’antídot, el discurs des que el tècnic va ronvar: “El nostre projecte esportiu és el millor que poden tenir. N’estic convençut. I també que es quedaran, la nostra proposta és la millor en el terreny esportiu: el millor equip de la demarcació i el tercer de Catalunya. Volem tirar endavant, millorar i passar a la història de l’handbol gironí.”