BERTA CASTELLS
LLANÇADORA DE MARTELL
“Serà un dia molt especial. Ens ho passarem bé”
Castells afronta avui la cinquena participació en uns Jocs Mediterranis. “Des del primer llançament aniré a fer tot el que pugui i més”
“Intentaré que la pressió no m’afecti, pensant que és una competició maca per gaudir”
L’ajornament dels jocs va fer que hagués d’aguantar i esperar, però en aquesta espera he tret bons resultats
Berta Castells (Torredembarra, 1984) afronta la cinquena participació en uns Jocs Mediterranis, i serà la més especial. La llançadora de martell torrenca competirà al costat de casa, amb el suport de la seva gent. En un dels millors moments de la seva llarga carrera, espera apropar-se a la millor marca, obtinguda fa dos anys (70,52 m), la qual cosa li donaria grans opcions de medalla i, de passada, la mínima per als campionats d’Europa de l’agost. La cita, avui a l’estadi d’atletisme de Campclar (18.30 h).
Té una carrera llarga, amb moltes competicions d’alt nivell, i per fi li ha arribat l’oportunitat de disputar-ne una a casa...
Sí, al lloc on anava de petita a competir amb dotze o tretze. I a ara que es faci aquesta competició serà molt especial, malgrat que s’ha fet tot nou, les instal·lacions, l’estadi, la pista. Quan hi vaig anar fa poc a veure-ho feia quinze anys que no hi tornava. No sé què sentiré, però segur que serà un dia especial, perquè vindrà a veure’m gent que normalment no pot venir. Ens ho passarem bé.
L’ajornament d’un any li ha suposat un problema?
Tothom esperava que se celebrés el 2017, i de fet jo mateixa, quan el 2016 vaig quedar-me per poquet fora dels jocs olímpics, vaig decidir continuar per arribar-hi. I llavors, quan es van ajornar, vaig pensar “ostres...”, però curiosament aquests dos últims anys han estat els que he aconseguit millors resultats. Per tant, per una banda he hagut d’aguantar i esperar però, per altra banda, aquesta espera m’ha anat molt bé.
Ha viscut amb preocupació els problemes que hi ha hagut per tirar endavant els jocs?
S’entén, perquè són problemes econòmics en què els esportistes no hi podem entrar. Sap greu, això sí, que no pogués estar tot llest per les dates que tocaven. En qualsevol cas, millor ajornar-ho que no pas fer-ho malament. A més, l’anella mediterrània ha quedat prou bé, sobretot l’estadi, amb la pista de sota la graderia, que a l’hivern s’agrairà. És una bona inversió.
Li posa més pressió el fet de competir a casa i que s’esperi molt de la seva actuació?
La pressió et pot afectar, però sempre depèn de com t’ho agafes tu. Jo intentaré que no m’afecti, pensant que és una competició maca per gaudir. És evident que hi haurà molta més gent de la que normalment m’acompanya, però durant la competició no hi pensaré. Ells que s’ho passin bé i jo, a intentar-ho fer tan bé com pugui.
Cinquens Jocs Mediterranis. Què li diu aquesta xifra?
Vist en perspectiva, són uns vint anys de carrera, de manera que és per estar-ne orgullosa. I més tenint en compte que seré l’atleta de la federació espanyola amb més participacions.
A més, sempre hi ha competit bé i en progressió. És una competició especial per a vostè?
Sí, m’agrada, a més va ser la primera gran en què vaig prendre part i per a molts esportistes és el més semblant a uns jocs olímpics, és maca sobretot pel que fa a la convivència, al contacte amb altres esports...
Quin objectiu es marca?
Hem preparat bé la prova, ja que és una de les principals de la temporada juntament amb els campionats d’Espanya i d’Europa. Per anar als d’Europa encara no he fet la mínima, de manera que és una bona competició per aconseguir-ho i per apropar-me a la meva millor marca. Aquesta és una manera d’afrontar-ho. L’altra és pensar en les medalles, però com que fins poc abans de competir no se saben les rivals, és difícil fer previsions. De totes maneres, des del primer llançament aniré a fer tot el que pugui i més.
Sigui com sigui, es veu amb opcions de medalla?
Sí, però les medalles no les regalen. En quatre jocs mediterranis només n’he aconseguit una [plata a Mersin], i va costar. Una vegada has pujat al podi no te’n volen baixar, però és difícil.
Però veient la seva evolució en els Jocs Mediterranis (sisena, cinquena, quarta i segona) és fàcil pensar què toca ara...
Això no va així, no són matemàtiques. Però està clar que s’ha d’aspirar al màxim i si m’apropo a la meva millor marca tindré opcions de medalla. A veure com em trobo, a veure com estan les rivals, que si llancen lluny et fan espavilar...
Com deia abans, també té al cap la mínima per anar a l’europeu. És com una competició paral·lela per a vostè?
Sí, però tot va lligat. Si supero els 69 metres que em donarien el bitllet per a Berlín està clar que tindré moltes opcions de medalla. He superat els 70 els dos últims anys, aquesta temporada n’he fet 66, però el moment àlgid és ara i espero apropar-me a aquests registres.
Més enllà, es fa plantejaments de futur?
No, any a any. De fet, ja fa un temps que funciono així. Hi va haver un moment, abans dels jocs olímpics de Rio, en què em vaig plantejar el futur. Llavors vaig tornar a tenir José Luis Velasco com a entrenador i vaig millorar, amb rècord d’Espanya inclòs. I des de llavors anem any a any. Al setembre ja veurem si continuem o no.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.